Categoria: Sessions

Existeixen diferents tècniques:

1. Inseminació artificial.

És la introducció mitjançant tècniques mèdiques del semen o esperma a la vagina de la dona amb la finalitat d’aconseguir una gestació. Normalment, amb aquesta tècnica, de cada 100 cicles d’inseminació 13 resulten en gestació, i de cada 100 parelles que completen 4 cicles, 60 aconsegueixen gestació. De tots els embarassos aconseguits, un 15-20% són bessons i un altre 15% es malmeten. Es distingeixen dues situacions segons l’origen del semen:

Inseminació artificial homòloga o conjugal (IAH): el semen procedeix de la parella. Es porta a terme la inseminació de manera artificial quan hi ha alguna dificultat perquè es dipositi l’esperma a la vagina de la dona de manera natural (el coit), per exemple a causa de problemes d’ejaculació precoç, vaginisme, impotència o ejaculació retrògrada. També es pot recórrer a l’IAH quan la dona presenta malformacions uterines, un moc cervical massa espès, disfuncions ovulatòries, etc … o simplement quan la causa d’esterilitat en la parella sigui desconeguda (15% dels casos).

Inseminació artificial amb donant (IAD): el semen prové d’un donant anònim. Es recorre a un banc de semen quan l’integrant masculí de la parella presenta azoospèrmia, una malaltia genètica hereditària o una malaltia de transmissió sexual, quan la pacient és una dona sense parella, etc …

La inseminació artificial consta de tres fases:

• Estimulació hormonal de l’ovari, per augmentar el nombre d’oòcits madurs.
• Preparació del semen, seleccionant i concentrant els espermatozoides mòbils.
• Inseminació de la dona, que es realitza en una consulta.

2. Fecundació in vitro

Extracció de l’oòcit femení per fecundar-lo fora de l’organisme de la dona amb espermatozoides obtinguts prèviament de l’home. Després de la fecundació, l’embrió és implantat en el cos de la dona. Aquesta via rep el nom de fecundació in vitro (FIV, o IVF per les sigles en anglès). La FIV consta de sis fases:

• Estimulació de l’ovari amb hormones.
• Extracció d’oòcits, en el cas d’infertilitat femenina, es pot recórrer a la donació d’oòcits.
• Inseminació dels mateixos, que pot produir-se:
  • De forma clàssica, posant junts els oòcits i els espermatozoides prèviament seleccionats i tractats.
  • Injecció intracitoplasmàtica d’esperma (ICSI)

    Mitjançant la microinjecció espermàtica d’espermatozoides (ICSI) en el cas que els gàmetes masculins presentin problemes de mobilitat.

• Cultiu in vitro de l’embrió, durant el període de cultiu l’embrió passa per diferents estats de desenvolupament. Habitualment els embrions romanen en cultiu un total de tres dies.
• Transferència embrionària, es pot realitzar bé a l’úter oa les trompes i té lloc per via transcervical, sense anestèsia. Les taxes d’embaràs amb FIV i ICSI estan al voltant del 50%, sent superiors al 60% en el cas de donació d’oòcits.
• Congelació i descongelació d’embrions en el seu cas, una vegada que s’ha transferit el nombre d’embrions adequat per a cada cas, els embrions viables sobrants es sotmeten a un procés de congelació, el que permet conservar durant un temps. D’aquesta manera, aquests embrions estan disponibles en el moment en què siguin requerits per la parella. Les taxes d’èxit amb transferència d’embrions congelats són similars a la resta dels tractaments, superant el 40%, sense augment del risc d’avortament o malformacions.

En l’actualitat la reproducció assistida (in úter o in vitro) és una pràctica molt comú, encara que depenent dels centres, els resultats poden canviar.

3. Una altra tècnica de reproducció assistida

En alguns països es porten a terme tècniques diferents, com les anomenades mares de lloguer: en aquest cas, una dona alberga a l’úter un embrió obtingut fecundant in vitro un òvul amb un espermatozoide d’altres persones.

Visualitza aquest video de 23 minuts per fer-te una idea general sobre els organismes modificats genèticament (OGM):