La teoria de l’evolució: Darwin

Veurem un documental sobre Darwin i caldrà que responguis les següents preguntes i lliuris el document en el classroom de la matèria.

  1. Quantes espècies diferents es considera que hi ha actualment a la Terra ?
  2. Creus que l’afició al col·leccionismes que Darwin tenia el va ajudar d’alguna manera a la formulació de la seva teoria ? de quina manera ?
  3. Què va observar Darwin al respecte del número de cries d’una individu ?
  4. Quin concepte nou proposa Darwin ?
  5. Quina informació li aporten els pinçans que va trobar a les diferents illes de l’arxipèlag de Las Galápagos ?
  6. Creus que li va resultar fàcil a Darwin trobar proves a favor de la seva teoria. Per què ?
  7. Les diferents races de gos es poden considerar espècies diferents ? per què ?
  8. Quins són els motius que van fer retardar la publicació de la seva teoria ?
  9. Què fa Darwin, en no publicar la seva teoria, perquè fos coneguda si el morís ?
  10. Què és el que va fer que finalment Darwin es decidís a escriure de forma completa i publicar la seva teoria ?
  11. La seva obra estava escrita en un llenguatge extraordinàriament complicat ? això creus que li va dificultar o simplificar les coses ?
  12. Què és el que més va “enfurismar” a la gent que llegí la seva obra de tot el que hi havia escrit ? Creus que això és el més important que es desprèn de la seva obra ?
  13. Què té a veure la disposició dels estrats de les roques amb la teoria de Darwin ?
  14. Per què va ser tant important la troballa del fòssil “Archaeopteryx” ?
  15. Hi ha alguna altra evidència no fòssil en aquest sentit ? quina o quines son ?
  16. Alguns dels fòssils més antics trobats, com els dels trilobits, plantegen un altre problema per la teoria de Darwin. Quin és aquest problema ?
  17. Per què el narrador ens diu que no té sentit buscar fòssils en les roques més antigues que es coneixen ? Però existeixen aquests fòssils ? què aporten d’interessant ?
  18. Com es pot contradir la paradoxa del rellotge ?

 

Origen de la vida i idees evolutives

  1. Condicions dels planetes per allotjar vida
  2. Definició de vida en el formulari i comentar-ho a classe.
  3. Característiques que defineixen els éssers vius.
  4. Origen de la vida. Creacionisme i fixisme.
  5. Generació espontània i refutació. Redi i Pasteur.
  6. L’origen de la vida modern: Miller i Urey.
  7. Les diferents teories evolutives. Lamarck i Darwin.
  8. Com es va formar la vida (Crash course).

La meva definició de vida

Les característiques dels éssers vius

Treballem la generació espontània.

Van Leeuvenhoeck i la generació espontània

La recepta de Jan Baptista Van Helmont (1577-1644).

Francesco Redi i Lazzaro Spallanzani

Louis Pasteur

L’experiment de Miller i Urey

Les teories de l’evolució

Com es va formar la vida ?

 

 

Sessió 1

  1. Cronologia bàsica.
  2. La visió primitiva del cel: les constel·lacions. Stellarium
  3. Aristòtil – Aristarc – Eratòstenes.
  4. Ptolomeu i la teoria geocèntrica

Els moviments de la Lluna

Els arguments d’Aristòtil per una Terra esfèrica – PENSA I PREN NOTA

El Sol és molt gran i està molt lluny. La força del sentit comú d’Arsitarc

La proesa d’Eratòstenes – LLEGEIX i MERAVELLA’T !

Els càlculs d’Eratòstenes – OBSERVA

Ptolomeu-s.II a.C

Retrograde Motion – EXPLICACIÓ

Amb i sense epicicles – EXPLICACIÓ

Sessió 2

  1. Copernic – Kepler – Galileo. Càlcul de les velocitats de la Terra. Experiment de caiguda lliure. Muntatge del pèndol. Texos històrics de Galileo.
  2. Newton. Comprovació de la tercera llei.

La revolució científica

Copèrnic (1473-1543)

 

Les aportacions de Kepler (1571-1630)

El sistema solar a escala

Una amistat particular: Brahe i Kepler

Galileo Galilei (1564-1642)

Textos de Galileo – LLEGEIX I COMENTA

Galileo i el pèndol – EXPERIMENTA

Issaac Newton (1642-1727)

Sessió 2

  1. Article de La Vanguàrdia – Ignorància científica en xifres.
  2. Video sobre el mètode científic (5 min)
  3. Un bon diagrama del mètode científic
  4. El mètode científic en dibuixos.
  5. Ets un bon observador ?
  6. Les limitacions en la percepció. Alguns exercicis pràctics sobre la intuició.
  7. La incultura científica- AMPLIACIÓ.

Respon les preguntes del següent test.

La ignorància científica en xifres – OBSERVA

El mètode científic – REPORTATGE

L’exactitud de la ciència – REFLEXIONA

El mètode científic és innat ? – REFLEXIONA

Ets un bon observador ?

Comprova-ho !

Limitacions en la percepció

Limitacions de rang

La bona ciència…

* Incultura científica – LLEGEIX

Sessió 5

  1. En aquesta sessió veurem alguns aspectes de les pseudociències.

L’horòscop – COMPROVACIÓ

L’homeopatia – ARTICLE

L’homeopatia – REPORTATGE

L’homeopatia i Avogadro – AMPLIACIÓ

James Randi i l’homeopatia – CONFERÈNCIA

Preparant un medicament homeopàtic – OBSERVA

Us imagineu un hospital homeopàtic ? – PARÒDIA

Un exemple de pseudociències

La Telepatia – OBSERVA

Anunci de cosmètica – VIDEO

El mite del 10% del cervell – ARTICLE

Predir el futur: adivins, bruixots i tiradors de cartes – ARTICLE

Què és la salut ?

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) en la seva constitució de 1946, defineix a la Salut com l’estat de complet benestar físic, mental i social, i no sols l’absència d’afeccions o malalties.

Veiem algunes dades estadístiques sobre esperança de vida actual i comparem-la amb temps passats.

Dades mundials (hi podem veure també causes de mortalitat, principals malalties…)

Amb les dades que trobaràs a l’Institut d’Estadística de Catalunya cal que facis un breu informe on figurin els següents aspectes:

-L’estat actual de l’esperança de vida a Catalunya i la seva evolució en els darrers anys.

-Les causes de mortalitat a Catalunya per sexe i edat.

Una vegada fet cal lliurar-ho al clasroom de la matèria.

 

 

Reproducció assistida.

Existeixen diferents tècniques:

1. Inseminació artificial.

És la introducció mitjançant tècniques mèdiques del semen o esperma a la vagina de la dona amb la finalitat d’aconseguir una gestació. Normalment, amb aquesta tècnica, de cada 100 cicles d’inseminació 13 resulten en gestació, i de cada 100 parelles que completen 4 cicles, 60 aconsegueixen gestació. De tots els embarassos aconseguits, un 15-20% són bessons i un altre 15% es malmeten. Es distingeixen dues situacions segons l’origen del semen:

imatge sobre la inseminació artificial.

Inseminació artificial homòloga o conjugal (IAH): el semen procedeix de la parella. Es porta a terme la inseminació de manera artificial quan hi ha alguna dificultat perquè es dipositi l’esperma a la vagina de la dona de manera natural (el coit), per exemple a causa de problemes d’ejaculació precoç, vaginisme, impotència o ejaculació retrògrada. També es pot recórrer a l’IAH quan la dona presenta malformacions uterines, un moc cervical massa espès, disfuncions ovulatòries, etc … o simplement quan la causa d’esterilitat en la parella sigui desconeguda (15% dels casos).

Inseminació artificial amb donant (IAD): el semen prové d’un donant anònim. Es recorre a un banc de semen quan l’integrant masculí de la parella presenta azoospèrmia, una malaltia genètica hereditària o una malaltia de transmissió sexual, quan la pacient és una dona sense parella, etc …

La inseminació artificial consta de tres fases:

  • Estimulació hormonal de l’ovari, per augmentar el nombre d’oòcits madurs.
  • Preparació del semen, seleccionant i concentrant els espermatozoides mòbils.
  • Inseminació de la dona, que es realitza en una consulta.

2. Fecundació in vitro

Extracció de l’oòcit femení per fecundar-lo fora de l’organisme de la dona amb espermatozoides obtinguts prèviament de l’home. Després de la fecundació, l’embrió és implantat en el cos de la dona. Aquesta via rep el nom de fecundació in vitro (FIV, o IVF per les sigles en anglès). La FIV consta de sis fases:

  • Estimulació de l’ovari amb hormones.
  • Extracció d’oòcits, en el cas d’infertilitat femenina, es pot recórrer a la donació d’oòcits.
  • Inseminació dels mateixos, que pot produir-se:
    • De forma clàssica, posant junts els oòcits i els espermatozoides prèviament seleccionats i tractats.
    • Injecció intracitoplasmàtica d’esperma (ICSI)

      Mitjançant la microinjecció espermàtica d’espermatozoides (ICSI) en el cas que els gàmetes masculins presentin problemes de mobilitat.

Microinjecció citoplasmàtica
 
  • Cultiu in vitro de l’embrió, durant el període de cultiu l’embrió passa per diferents estats de desenvolupament. Habitualment els embrions romanen en cultiu un total de tres dies.
  • Transferència embrionària, es pot realitzar bé a l’úter oa les trompes i té lloc per via transcervical, sense anestèsia. Les taxes d’embaràs amb FIV i ICSI estan al voltant del 50%, sent superiors al 60% en el cas de donació d’oòcits.
  • Congelació i descongelació d’embrions en el seu cas, una vegada que s’ha transferit el nombre d’embrions adequat per a cada cas, els embrions viables sobrants es sotmeten a un procés de congelació, el que permet conservar durant un temps. D’aquesta manera, aquests embrions estan disponibles en el moment en què siguin requerits per la parella. Les taxes d’èxit amb transferència d’embrions congelats són similars a la resta dels tractaments, superant el 40%, sense augment del risc d’avortament o malformacions.

En l’actualitat la reproducció assistida (in úter o in vitro) és una pràctica molt comú, encara que depenent dels centres, els resultats poden canviar.

3. Una altra tècnica de reproducció assistida

En alguns països es porten a terme tècniques diferents, com les anomenades mares de lloguer: en aquest cas, una dona alberga a l’úter un embrió obtingut fecundant in vitro un òvul amb un espermatozoide d’altres persones.