La seva principal contribució a l’astronomia va ser l‘ús del telescopi per a l’observació i descobriment de les taques solars, valls i muntanyes lunars, els quatre satèl·lits majors de Júpiter (Ganímedes, Europa, Calixt i Ió) i les fases de Venus. En el camp de la física va descobrir les lleis que regeixen la caiguda dels cossos i el moviment dels projectils.
En la història de la cultura, Galileu s’ha convertit en el símbol de la lluita contra l’autoritat i de la llibertat en la investigació.
Al 1589 va treballar com a professor de matemàtiques a Pisa, on es diu que va demostrar davant els seus alumnes l’error d’Aristòtil, que afirmava que la velocitat de caiguda dels cossos era proporcional al seu pes, deixant caure des de la torre inclinada d’aquesta ciutat dos objectes de pesos diferents.
Altres importants descobriments de Galileu en aquells anys són les lleis del pèndol (sobre el qual hauria començat a pensar, segons la coneguda anècdota, observant un llum que oscil·lava a la catedral de Pisa) i les lleis del moviment accelerat.
La seva darrera obra publicada va posar els fonaments perquè poc més tard Newton formulés la llei de la gravitació universal, que va harmonitzar les lleis de Kepler sobre els planetes amb les matemàtiques i la física de Galileu.
Fragment de 10 minuts de la pel·lícula que es va rodar el 1974 inspirada en l’obra teatral titulada “La vida de Galileo” que el 1943, va escriure el gran dramaturg alemany Bertolt Brecht. Només aquests deu minuts són força significatius de l’esperit d’aquest gran científic i de l’època de canvis que s’acostava.
0-10min – Galileo explica al seu aprenent les seves idees.
19:40 – 21:40 – Muntanyes a la Lluna.
24 – 28:08 – Satèlits de Júpiter.
32 – 35 – No deixen observar al príncep Medici.
39:36 – 41:40 – El papa antic es desmaia.
45 – 47 – Els cardenals Bellarmino i Barberini.
Clica aquest article periodístic per conèixer els detalls sobre el judici a Galileo.