El mètode científic – REPORTATGE

A continuació visualitzarem el video tots junts. Que cadascú prengui notes d’allò que considera que és essencial per entendre en què consisteix el mètode científic. Recordeu que tenir uns bons apunts és bàsic.

L’exactitud de la ciència – REFLEXIONA

La ciència només pot treure conclusions sobre les nostres OBSERVACIONS de la natura. Fixeu-vos amb el següent acudit:
Un astrónomo, un físico y un matemático que estaban viajando en un tren por Escocia vieron por la ventanilla una oveja negra en medio de un campo. “Qué interesante” dijo el astrónomo, “todas las ovejas escocesas son negras”. Al oírlo, el físico respondió. “¡No !, algunas ovejas escocesas son negras”. Al oír lo que decían, el matemático dijo con cara de reproche “En Escocia hay al menos un campo que contiene al menos una oveja, que tiene al menos un lado negro”.

L’experimentació

Llegeix aquest senzill text i descobreix els elements principals que cal tenir en compte en l’experimentació. No t’oblidis d’anotar-ho en els apunts.

En primer lloc cal dissenyar l’experiment i s’ha de plantejar de manera que pugui ser repetit moltes vegades i que es pugui fer a qualsevol lloc i per qualsevol investigador.

Cal definir les variables i controlar-les.

Una variable és qualsevol factor que condiciona l’experiment i que pot tenir diferents valors. (Si per exemple vull estudiar el creixement de les plantes, les variables són: la quantitat de llum, el tipus de llum, la durada d’aquesta, l’alçada de la planta, l’amplada de les fulles, la quantitat de clorofil·la, el gruix de les arrels,  la concentració de nutrients, la quantitat i disponibilitat d’aigua…).

D’aquestes variables, algunes poden ser controlats per l’investigador i d’altres no.  En l’exemple anterior la intensitat de la llum, o la freqüència de rec, o la concentracio de sals de l’aigua pot ser controlada, però no que ho pot ser en canvi, la longitud que adquiriran les fulles, la seva superfície o el gruix de l’escorça.  Les primeres s’anomenen independents i les segones dependents.

Normalment en tot experiment el que es pretén és veure quins són els factors que modifiquen les variables dependents. Per fer-ho el que es fa és modificar els paràmetres de les variables independents (les que l’investigador sí que pot controlar).

Per poder treure conclusions només es pot modificar el valor d’una de les variables independents però com que les altres no les podem eliminar el que fem és mantenir-les constants.

Si vull estudiar com influeixen les sals minerals en el creixement d’una planta, necessito almenys dues plantes una de les quals la rego amb una determinada concentració de sals minerals i l’altra amb una concentració diferent. Però què haig de fer amb la quantitat de llum que els dono ? I amb la quantitat o el tipus de terra que hi ha en el test ? i amb el tipus de planta que s’utilitza ? Sabries respondre aquestes preguntes ?

Com que a la natura és molt difícil o impossible mantenir constants les variables, per fer-ho se sol aïllar el fenomen en un entorn controlat. És més fàcil observar el comportament d’una colònia de formigues en un formiguer creat artificialment al laboratori que no pas directament a la natura.

Alguns fenòmens són impossibles de tancar en un laboratori. Llavors no hi ha més remei que fer les observacions i l’experimentació directament a la natura. Això fa però, que sigui molt més llarg i dificultós arribar a conclusions. Darrerament ens podem ajudar però de les simulacions informàtiques.

Un altre element a tenir en compte en l’experimentació és repetir les mesures quantes més vegades millor per poder-ne fer un tractament estadístic i reduir així els possibles errors de mesura que es puguin produir així com les variacions naturals que tenen tots els fenòmens sobretot si el fenomen d’estudi són els éssers vius. Aquestes repeticions s’anomenen rèpliques.

Un altre element molt important a tenir en compte en l’experimentació és la d’incloure un control negatiu. Si volem estudiar com afecta un determinat adob en una planta hi ha d’haver un conjunt de plantes en les que no hem posat adob. De la mateixa manera no puc dissenyar un experiment per comprovar si un medicament funciona si no el comparo amb una altra població a la que no he suministrat el medicament.

Quan es treballa amb subjectes que per naturalesa són influenciables és molt important realitzar els experiments a doble cec. En parlarem més endavant.

Variable dependent i variable independent – EXERCICI

A continuació tens alguns exemples de gràfics amb diferents variables. Anem a veure si sabem distingir-ne la dependent de la independent.

Pensa també en les típiques funcions estudiades a matemàtiques en què tendim a representar la variable dependent amb la y i l’independent amb la x (pensa amb les clàssiques taules de valors a l’hora de representar un gràfic) i la pròpia manera de representar les funcions. P.ex: y=3x+1

L’experiment a doble cec – LLEGEIX

A double blind test is a scientific test in which neither test subjects nor administrators know who is in the control group and who is in the experimental group. The intent is to create an unbiased test environment, ensuring that the results of the testing are accurate and will stand up to analysis by other members of the scientific community. The concept of a double blind test is an excellent example of the scientific method, since it aims to be entirely objective and potentially repeatable.

Blinding

One could simply offer the medication to a group of people and look at the results, but most drug testing involves the use of a placebo, or false drug. A placebo is a substance which appears to be an actual drug to a casual observer but has no physical effect on the body. The test subjects are carefully selected to ensure that they are at more or less the same level of health, and then divided into two groups. One group, the control group, receives a placebo while being told that it is the real substance under test, while the other group, the experimental group, receives the actual drug. Results between the two groups are compared to see if the substance under test has any measurable effects, useful or otherwise.

Typically, such a test is “blind,” meaning that test subjects do not know whether they are in the control group or the experimental group. This is intended to eliminate bias on the part of the test subjects, who may respond differently if they know which group they are in. In a double blind test, the researchers performing the testing also do not know who is in which group. This eliminates observer or experimenter bias, as experimenters may unwittingly bias

participants because they expect them to respond in a particular way. The double blind test is an industry standard for many pharmaceutical tests.

Double Blinding

To administer a double blind test, a separate coordinator assigns the test subjects random numand divides them into two groups. Each subject is given a unique code which is known only to the coordinator. This coordinator also provides the drug to be administered. At the end of the trial, the researchers are given the code so that they can begin to interpret the results. bers

Using a double blind test method can ensure that test results are valid and more widely accepted by the general scientific community. It tends to cost more to administer a double blind test, because of additional paperwork and processing, but many scientists feel that this cost is well worth the benefits. In an even more elaborate situation, a triple blind test, the statistician examining the results is also kept in the dark about the identities of experimental and control group members.