Al voltant de l620, l’eminent químic Jan Baptista Van Helmont proposava el mètode següent per obtenir ratolins:
Un naturalista belga, Jan Baptiste van Helmont (1577-1644), partidari d’aquesta idea, va realitzar una experiència per demostrar l’existència d’aquest fenomen i va ser registrada d’aquesta manera en Ortus Medicinae, en 1667.
“… Les criatures com els polls, les caparres, les puces i els cucs són els nostres miserables hostes i veïns, però neixen de les nostres entranyes i excrements. Perquè si col•loquem roba interior plena de suor amb blat en un recipient de boca ampla, al cap de vint-i-un dies l’olor canvia, i el fermento, sorgint de la roba interior i penetrant a través de les peles de blat, canvia el blat en ratolins. Però el que és més notable encara és que es formen ratolins de tots dos sexes i que aquests es poden creuar amb ratolins que hagin nascut de manera normal… però el que és veritablement increïble és que els ratolins que han sorgit del blat i la roba íntima suada no són petitons, ni deformis ni defectuosos, sinó que són adults perfectes…”.
Un tractat francès de botànica de l609 explicava això:
“Existeix un arbre molt poc comú a França però freqüentment observat a Escòcia. D’un costat, les seves fulles toquen a l’aigua i es transformen en peixos, de l’altre, toquen la terra i es transformen en ocells.”