Els éssers vius estan fets de cèl·lules
Tots. Absolutament tots sense excepció, els éssers vius estem fets de cèl·lules. A partir d’aquí les cèl·lules es van agrupant en entitats cada vegada més complexes generant els anomenats nivells d’organització.
Definicions de vida
La definició de vida no és gens fàcil. La vida té moltes definicions depenent del punt de vista en què ens ho mirem. No hi ha una definició de vida plenament satisfactòria. En un sentit ampli la vida és una propietat de la matèria igual que la densitat, el punt d’ebullició, etc.
A continuació et donem unes quantes definicions. Llegeixe-les i intenta fer la teva.
- Definició fisiològica
- Un organisme viu és aquell capaç de dur a terme funcions com menjar, metabolitzar, excretar, respirar, moure’s, créixer, reproduir-se i respondre a estímuls externs.
- Definició metabòlica
- Un sistema viu és un objecte amb una frontera definida que contínuament intercanvia substàncies amb el medi circumdant sense alterar-se.
- Definició genètica – bioquímica
- Tot organisme viu conté informació hereditària reproduïble codificada en els àcids nucleics els quals controlen el metabolisme cel·lular a través d’unes molècules (proteïnes) anomenades enzims que catalitzen o inhibeixen les diferents reaccions biològiques.
- Definició evolutiva
- “La vida és tot sistema capaç d’evolucionar per selecció natural.”
- Definició termodinàmica
- “Els sistemes vius són regions localitzades on es produeix un continu increment d’ordre.” Aquesta definició, potser la millor i més complerta, neix de la comprensió nova de l’Univers d’aquest últim segle. Es basa en l’aparent incompliment del segon principi de la termodinàmica, el qual diu que l’entropia o desordre, de l’univers sempre augmenta.
La classificació binomial
Fa milers d’anys que la humanitat té interès per classificar els éssers vius. Fa uns 2.000 anys el filòsof grec Aristòtil va desenvolupar un sistema de classificació que dividia els organismes en diversos grups, alguns dels quals encara són utilitzats avui com ara mamífers, insectes i rèptils.
Carl von Linné (Carolus Linnaeus, 1701-1778) es va basar en els treballs d’Aristòtil per crear el seu propi sistema de classificació, que incloïa un sistema per a anomenar els organismes que és el que actualment encara utilitzem. Linné és considerat l’inventor de la moderna taxonomia, la ciència d’anomenar i classificar els organismes.
Al segle XVIII Linné va inventar el sistema binomial (dos noms) per anomenar els organismes i va introduir el sistema de classificació més complet fins aleshores.
Si observem aquestes dues imatges veurem que hi ha algunes diferències…
La taxonomia s’encarrega de buscar els criteris per classificar les espècies i posar-los nom.
Exemple de clau dicotòmica de classificació de plantes.
A continuació tens els diferents nivells de classificació que s’utilitzen en taxonomia. Cada nivell s’anomena taxó (per ex. un gènere, o una classe són taxons).
Allò que TOTHOM ha de saber dels éssers vius
A continuació tens algunes imatges que ens ajudaran a recordar aquells coneixements bàsics sobre la sistemàtica biològica.
Presentació sobre la vida
Vida – CMC – 1r BAT
View more presentations from joanmercader3
El fixisme
El món i tot el que hi habita va ser creat per Déu en sis dies (creacionisme).
Des de llavors totes les espècies han mantingut les seves característiques fixes i invariables (fixisme).
Les ides fixistes van començar a ser qüestionades a principis del s. XIX. Les nombroses troballes fòssils, així com les semblances entre els diferents organismes, feien que cada vegada fos més complicat defensar els punts de vista del fixisme. En un intent desesperat per salvar el creacionismes, el naturalista Georges Cuvier (1769-1832)va proposar que els fòssils trobats eren el resultat de grans catàstrofes d’escala planetària que havien tingut lloc en la història de la Terra. Aqusts catàstrofes, com el diluvi universal, haurien causat extincions massives i creacions posteriors d’espècies noves. Donà lloc al catastrofisme.
Van Leeuvenhoeck i la generació espontània
Anton Van Leeuvenhoeck, comerciant de teixits, va dirigir el “microscopi” que havia construït per avaluar la qualitat dels teixits cap a d’altres llocs. En observar una gota d’aigua, la quantitat de microorganismes que hi va obervar va ser tal que va pensar que aquests petits éssers hi apareixien espontàniament. Aquest fet va donar encara més pes als defensors de la generació espontània.
La recepta de Jan Baptista Van Helmont (1577-1644).
Al voltant de l620, l’eminent químic Jan Baptista Van Helmont proposava el mètode següent per obtenir ratolins:
Un naturalista belga, Jan Baptiste van Helmont (1577-1644), partidari d’aquesta idea, va realitzar una experiència per demostrar l’existència d’aquest fenomen i va ser registrada d’aquesta manera en Ortus Medicinae, en 1667.
“… Les criatures com els polls, les caparres, les puces i els cucs són els nostres miserables hostes i veïns, però neixen de les nostres entranyes i excrements. Perquè si col•loquem roba interior plena de suor amb blat en un recipient de boca ampla, al cap de vint-i-un dies l’olor canvia, i el fermento, sorgint de la roba interior i penetrant a través de les peles de blat, canvia el blat en ratolins. Però el que és més notable encara és que es formen ratolins de tots dos sexes i que aquests es poden creuar amb ratolins que hagin nascut de manera normal… però el que és veritablement increïble és que els ratolins que han sorgit del blat i la roba íntima suada no són petitons, ni deformis ni defectuosos, sinó que són adults perfectes…”.
Un tractat francès de botànica de l609 explicava això:
“Existeix un arbre molt poc comú a França però freqüentment observat a Escòcia. D’un costat, les seves fulles toquen a l’aigua i es transformen en peixos, de l’altre, toquen la terra i es transformen en ocells.”
L’experiment de Miller i Urey
L’experiment de Miller i Urey representa la primera demostració que es poden formar espontàniament molècules orgàniques a partir de substàncies inorgàniques simples en condicions ambientals adequades. Va ser portat a terme 1952 per Stanley Miller i Harold Clayton Urey a la Universitat de Chicago. L’experiment va ser clau per donar suport a la teoria del brou primordial en l’origen de la vida, d’Aleksandr Oparin i J. B. S. Haldane.
Documental sobre Darwin i l’evolució
A continuació visionarem un documental sobre Darwin i la seva teoria. És molt interessant i dóna una visió molt didàctica de l’evolució. Un cop vist cal respondre les següents preguntes. COMPTE. No el puc penjar on line de manera que seria bo que abans féssiu un cop d’ull a les preguntes que trobareu aquí.