Teràpia gènica
La teràpia gènica consisteix en l’inserció, modificació o supressió d’un o varis gens en les cèl·lules d’un individu amb l’objectiu de tractar malalties.
En la majoria de casos consisteix en insertar un gen “reparat” en un vector que s’inserta en algun cromosoma de manera que s’obté així un organisme transgènic “curat” genèticament.
Actualment la teràpia gènica només es pot aplicar a cèl·lules somàtiques. Tècnicament també seria possible aplicar-ho a cèl·lules germinals però no està permès.
Normalment el que es fa és introduir un gen funcional que remplaça el gen que produeix la malaltia, o bé si és un gen que no té cap més funció es pot suprimir (knockout).
La transferència pot fer-se in vivo quan el vector es transfereix directament al pacient o in vitro quan es transfereix a cè·lules en cultiu (del propi pacient o línies cel·lulars concretes) que després es transplanten al pacient.
Actualment s’ha descobert una nova tècnica anomenada CRISPR que facilita enormement la substitució de gens per uns altres. Aquesta tècnica revolucionarà l’enginyeria genèticami li permetrà avançar més ràpidament del que es creia fa uns pocs anys.
Video explicatiu de la tècnica CRIPSR
La següent conferència parla d’un futur on l’enginyeria genètica s’hagi fet rutinària i s’apliqui al disseny de nadons amb els riscos ètic i morals que això pot comportar.
Algunes hipòtesis – EXERCICI
Alguns exemples d’hipòtesis
- El consumo de tabaco en los primeros años de la adolescencia es cuatro veces más nocivo que en la adultez.
- Las sociedades con menos conflictividad social, son al mismo tiempo las sociedades con mayor tendencia al suicido y la depresión.
- Los automóviles de la actualidad consumen 20% más de energía que los de hace veinte años.
- Al aumentar la altitud, la temperatura ambiente disminuye.
- El aluminio tiene una temperatura de fusión de 660°C.
- Cualquier proceso de nutrición autótrofa también tendrá fotosíntesis.
- La suma de los cuadrados de los catetos es igual al cuadrado de la hipotenusa.
- Los sistemas políticos más estables son los que tienen gobernantes más duros y rígidos.
- Una reducción de los subsidios generará una contracción económica del 4%.
- Un cuerpo total o parcialmente sumergido en un fluido estático, será empujado con una fuerza igual al peso del volumen de fluido desplazado por dicho objeto.
Ara analitza més a fons aquesta darrera i digues quins elements incorrectes hi ha: (n’has de trobar força). En la següent entrada trobaràs la solució.
“El bon estat de la dentadura entre els joves depèn dels seus hàbits higiènics”
Genètica forense
Es poden aprofitar tècniques de biologia molecular per a proves forenses. Es procedeix de la següent manera:
1. Es sotmeten les mostres de DNA que es volen comparar a un mateix enzim de restricció.
2. Es fa una electroforesi en gel d’agarosa.
3. Es transfereix i es revela la imatge en un paper de nitrocel·lulosa.
4. Es comparen els resultats.
Protegit: Solució a l’exercici anterior
La recerca i les publicacions – PRESENTACIÓ
Un exemple de revista científica
Les publicacions científiques al món
1. Què és el factor d’impacte?
El factor d’impacte o índex d’impacte mesura la repercussió que ha tingut una revista en la documentació científica a través de l’anàlisi de les citacions que han rebut els articles que s’hi han publicat.
Permet comparar revistes, fer rànquings i reflectir la rellevància de cada publicació.
Com es calcula?
El factor d’impacte surt de la divisió del nombre de citacions que han rebut els articles d’una revista entre el nombre d’articles publicats
Per exemple:
Revista Anales de Geografía de la Universidad Complutense, any 2002
Citacions = 12 (2000) + 1 (2001) = 13
Treballs 2000 + 2001 = 29 + 14 = 43
Índex d’Impacte = 13/43= 0,302
2. El Quartil on se situen les revistes
És un indicador que serveix per avaluar la importància relativa d’una revista dins del total de revistes de la seva àrea.
3. Índex de immediatesa
Mesura la velocitat amb què es cita un article d’una revista i amb quina freqüència són citats els articles d’una revista en un mateix any. Quan el factor d’immediatesa és alt significa que la revista publica articles punters en la matèria.
Es calcula dividint el nombre de citacions rebudes pels articles d’una revista publicats en un any, pel número d’articles publicats en aquell mateix any.
4. Index Hirsch
Jorge Hirsch, professor de física a la Universitat de Califòrnia, va publicar l’article “An index to quantify an individual’s scientific research output” en el qual proposava un indicador anomenat índex h, basat en el conjunt dels treballs més citats de l’investigador i en el nombre de citacions de cadascun d’aquests treballs.
Un investigador té un índex h de X quan X dels seus documents han rebut al menys X citacions cadascú. Per exemple, un h=20 significa que un autor té 20 publicacions que s’han citat cadascuna d’elles al menys 20 vegades.
Per exemple, un h=20 significa que un autor té 20 publicacions que s’han citat cadascuna d’elles al menys 20 vegades.
Podem trobar l’Index H a Wos i a Google Scholar, entre d’altres bases de dades.
Consells per a la redacció d’un text científic
L’horòscop – COMPROVACIÓ
Horoscop from escorialdigital
El fixisme
El món i tot el que hi habita va ser creat per Déu en sis dies (creacionisme).
Des de llavors totes les espècies han mantingut les seves característiques fixes i invariables (fixisme).
Les ides fixistes van començar a ser qüestionades a principis del s. XIX. Les nombroses troballes fòssils, així com les semblances entre els diferents organismes, feien que cada vegada fos més complicat defensar els punts de vista del fixisme. En un intent desesperat per salvar el creacionismes, el naturalista Georges Cuvier (1769-1832)va proposar que els fòssils trobats eren el resultat de grans catàstrofes d’escala planetària que havien tingut lloc en la història de la Terra. Aqusts catàstrofes, com el diluvi universal, haurien causat extincions massives i creacions posteriors d’espècies noves. Donà lloc al catastrofisme.
Van Leeuvenhoeck i la generació espontània
Anton Van Leeuvenhoeck, comerciant de teixits, va dirigir el “microscopi” que havia construït per avaluar la qualitat dels teixits cap a d’altres llocs. En observar una gota d’aigua, la quantitat de microorganismes que hi va obervar va ser tal que va pensar que aquests petits éssers hi apareixien espontàniament. Aquest fet va donar encara més pes als defensors de la generació espontània.
La recepta de Jan Baptista Van Helmont (1577-1644).
Al voltant de l620, l’eminent químic Jan Baptista Van Helmont proposava el mètode següent per obtenir ratolins:
Un naturalista belga, Jan Baptiste van Helmont (1577-1644), partidari d’aquesta idea, va realitzar una experiència per demostrar l’existència d’aquest fenomen i va ser registrada d’aquesta manera en Ortus Medicinae, en 1667.
“… Les criatures com els polls, les caparres, les puces i els cucs són els nostres miserables hostes i veïns, però neixen de les nostres entranyes i excrements. Perquè si col•loquem roba interior plena de suor amb blat en un recipient de boca ampla, al cap de vint-i-un dies l’olor canvia, i el fermento, sorgint de la roba interior i penetrant a través de les peles de blat, canvia el blat en ratolins. Però el que és més notable encara és que es formen ratolins de tots dos sexes i que aquests es poden creuar amb ratolins que hagin nascut de manera normal… però el que és veritablement increïble és que els ratolins que han sorgit del blat i la roba íntima suada no són petitons, ni deformis ni defectuosos, sinó que són adults perfectes…”.
Un tractat francès de botànica de l609 explicava això:
“Existeix un arbre molt poc comú a França però freqüentment observat a Escòcia. D’un costat, les seves fulles toquen a l’aigua i es transformen en peixos, de l’altre, toquen la terra i es transformen en ocells.”
Francesco Redi i Lazzaro Spallanzani
Louis Pasteur
Ciència en estat pur. Pasteur i Koch