Treballem la generació espontània.

Prenent com a base aquest document i amb l’ajuda de els entrades que tens a continuació (fins la titulada “Louis Pasteur” inclosa), fes un breu infograma amb el més important d’aquest episodi de la ciència: cal que hi aparegui el fonament del dilema,  els actors, els experiments, els contraexperiments…

No transcriguis el que hi ha en els textos. Fes la teva pròpia redacció.

Un cop fet cal lliurar-lo al classroom a l’apartat “La generació espontània”. Cal tenir-ho fet el dilluns 9 de març.

 

Forats negres

Què és un forat negre?

Un lloc de l’espai d’on res no pot escapar, ni tan sols la llum.

Per què no totes les estrelles es converteixen en forats negres?

Només formen forats negres les estrelles molt massives. Quan esgoten el seu combustible al final de la seva vida, col·lapsen sobre si mateixes de forma catastròfica i imparable i en la seva caiguda formen un pou a l’espai: un forat negre.

Si no són tan massives, la matèria de la qual estan fetes pot detenir el col·lapse i formar una estrella moribunda que amb prou feines brilla: una nana blanca o una estrella de neutrons.

Quants tipus hi ha?

Els forats negres es distingeixen per la seva mida. Els estel·lars són els que tenen masses comparables a la del Sol i radis de desenes o centenars de quilòmetres.

Aquells les masses dels quals són milions o fins a milers de milions de vegades la massa del Sol, són els forats negres supermassius dels nuclis de les galàxies.

També és possible que existeixin – però encara no els hem detectat – forats negres intermedis, de centenars de milers de masses solars, i forats negres primordials, formats al començament de l’Univers, amb masses que podrien ser molt petites.

Per què res no pot escapar-se d’un forat negre?

La força de la seva gravetat és tan forta que ni tan sols la llum pot escapar-se de la seva atracció. I si la llum, que és allò que més ràpid viatja en el nostre Univers no pot sortir-ne, llavors res no podrà fer-ho.

Poden estar ubicats a qualsevol lloc de l’Univers?

Sí. Creiem que a la majoria de les galàxies hi ha un forat negre supermassiu al seu centre i centenars de milers de forats negres estel·lars.

El forat negre conegut més pròxim a la Terra es troba a uns 3.000 anys-llum de nosaltres.

Què és l’horitzó de successos?

La vora del forat negre, el límit més enllà del qual és impossible veure res, ni escapar-se d’ell si un el travessa.

Qui són els científics que més han contribuït a saber sobre els forats negres?

Albert Einstein va formular la teoria que els prediu, encara que ell mai no va arribar a entendre’ls ni acceptar-los. Karl Schwarzschild va ser el primer a trobar una solució de les equacions d’Einstein que descriu un forat negre (si bé ell va morir abans que això s’entengués).

John Wheeler els va popularitzar i els va donar el nom més encertat de la història de la física. Stephen Hawking va descriure les seves propietats i ens va deixar una paradoxa en intentar conjugar els forats negres amb la física quàntica.

La primera fotografia d’un forat negre

 

Física de partícules

La física de partícules és un dels camps més nou i més apassionant de la física que està completament fora dels objectius d’aquesta matèria. No obstant en aquesta pàgina hi ha una informació molt clara que us pot ajudar a entrar en el tema. Adjuntem aquí un requadre amb les partícules fonamentals. Les  de la primera columna s’anomenen de primera generació perquè són les primeres que es van descobrir. Amb pocs anys se n’han descobert moltes més…

Partícules fonamentals descobertes fins ara.


Composició d’un protó i un neutró.

Una amistat particular: Brahe i Kepler

Tyco Brahe i Johaness Kepler treballant.

Retrat de Tyco Brahe

Recreació de la utilització d’un dels aparells per observar el cel.

Fotografia d’un dels aparells utilitzats per Tyco Brahe

Maqueta del castell-observatori de Tyco Brahe

Dibuix d’un dels aparells utilitzats per Tyco Brahe

Maqueta del castell-observatori de Tyco Brahe

Llegeix el següent article que ens servirà per conèixer un episodi interessant de la història de la ciència i alguns dels aspectes que hem comentat sobre el treball científic. A continuació deixa un comentari amb les iddes principals del text i el que n’has tret personalment.

Informe sobre la pseudociència – El cas de l’homeopatia

A continuació tens una sèrie de recursos que et donen informació sobre l’homeopatia. Es tracta que amb l’ajuda d’aquests recursos i el que tu puguis cercar redactis un informe justificant la validesa o no d’aquesta “medicina”.

Hi ha un pou a la plataforma per lliurar-ho. El termini és el divendres 17 de novembre.

L’homeopatia – ARTICLE

L’homeopatia – REPORTATGE

L’homeopatia i Avogadro – AMPLIACIÓ

James Randi i l’homeopatia – CONFERÈNCIA

Preparant un medicament homeopàtic – OBSERVA

Us imagineu un hospital homeopàtic ? – PARÒDIA

Informe sobre l’origen de la vida

Cal que facis un resum de tot el que es descriu a l’apartat, que trobaràs a la mateixa web de cmc titulat “L’origen de la vida. Primeres idees evoltives”. Hi ha cinc entrades amb informació sobre alguns dels protagonistes d’aquesta etapa de la història de la biologia (Van Leeuvenhoech, Van Helmont, Pasteur, Miller…).

Informe sobre les aplicacions de la biotecnologia

Sereu vosaltres mateixos a classe que amb la informació que trobareu a les entrades d’aquesta seccio heu de completar el següent informe que heu de lliurar a la plataforma. Informe-8: Aplicacions de la biotecnologia.

L’última de les entrades anomenada “Genètica forense” l’explicarà el professor a classe.

  1. Quins són els passos per generar un organisme modificat genèticament (OGM) ?
  2. Quines avantatges pot donar-nos un OMG ?
  3. Què succeeix si ingerim un organisme transgènic ?
  4. Què succeeix si ingerim un organisme que ha ingerit d’altres organismes transgènics (per exemple una vedella que ha menjat pinso amb blat de moro transgènic) ?
  5. Quin és el percentatge d’eficàcia de la inseminació artifcial en humans ? Quantes vegades, de mitjana, s’ha de sotmetre la dona a la inseminació perquè la probabilitat d’embaràs sigui acceptable ? Per què la probabilitat d’obtenir bessons és més alta que en la fecundació natural ?
  6. És el mateix la inseminació artificial que la fecundació in vitro ? Per què ?
  7. Quin problema tècnic i ètic penses que comporta la fecundació in vitro ?
  8. Quines avantatges mèdiques té la clonació terapèutica ?
  9. Explica amb paraules teves la importància de les cèl·lules mare en la medicina.