Activitat 20 – Per lliurar el divendres 13 de maig
100 qüestions per identificar les pseudociències
Què en diu l’autor sobre l’acupuntra ? i l’apipuntura ? què és ? Quina opinió et mereix ?
100 qüestions sobre l’Univers
La darrera secció del llibre, l’autor la dedica a parlar de la vida. Et demano que escullis tres capítols i n’expliquis el punts clua de cada un.
100 històries de l’aventura espacial
Descriu, resumidament les principals causes dels accidents espacials dels capítols 48 i 49.
100 qüestions sobre el cervell
En el capítol 49 relaciona records amb emocions i en el 50 es relaciona la dopamina amb el paler. Perquè no ho expliques de manera ben clara ?
100 mites de la ciència
Hi ha un capítol que parla de la gravetat a l’espai. Busca’l i fes dues coses. Una primera calcula amb quina força t’atrauria el planeta Mart si aterressis allà (necessitaràs algunes dades que fàcilment trobaràs). En segon lloc explica què té a veure la gravetat amb la caiguda lliure.
100 curiositats de la medicina
Hi ha una malaltia molt dolorosa relacionada amb un producte d’excreció que tots els humans fabriquem. La primera imatge et pot ajudar a descobrir de quina molècula es tracta i per tant trobar el capítol del llibre que en parla. Aprofita després per explicar el que aquesta pintura antiga vol representar. Llegeix-te el capítol que en parla i explica el sentit del quadre.
100 preguntes sobre el càncer
Explica perquè normalment quan es s’aplica un tractament de quimioteràpia a un pacient no es dona mai una sola substància si nó més d’una. I de pas explica un fenmen que es dona en el tractament del càncer i que és, diguem-ne “empipador”. El capítol 74 et pot ajudar a resoldre-ho. El 73 a més, et dóna una possible solució. Comenta-la.
100 qüestions d’astronomia
Aquesta vegada la pregunta és difícil. Hauries de procurar explicar què has entès sobre que són la matèria fosca i l’energia fosca. Hi ha dos capítols del llibre que en parlen. Escriu només el que hagis entès.
100 preguntes de física
Cal que expliquis quin és l’origen d’un forat negre i quines característiques té. I posats a parlar de forats podries fer el mateix amb els forats de cuc. Així aprens a distingir-los.
100 molècules amb què la química ha canviat la història
La història de la ciència és apassionant. Substàncies que ara se sap que són de les més perilloses s’utilitzaven fa uns anys per rentar-se les dents o per confeccionar roba per a nens. Hi ha un capítol que en parla. Per ajudar-te a trobar-lo adjunto aquestes imatges. Són anuncis publicitaris reals. Això sí, en francès.
100 moments estel·lars de la ciència
Aquesta imatge és un dibuix realitzat pel mateix S. Ramon y Cajal.
Explica en què va consistir la gran aportació d’aquest científic al món del coneixement.
100 Controvèrsies de la biologia
Què en penses de les idees que es desprenen del capítol 36. Interessant oi ? Quina és la teva opinió ?
100 preguntes de química quotidiana
Què tenen en comú la mantega, la llet, les cremes cosmètiques, les pintures o la maionesa ? El capítol 25 te’n fa cinc cèntims.
El mono obeso
Durant el capítol 8 l’autor explica les conseqüències del desenvolupament de l’agricultura i la ramaderia. Llegeix-ne almenys un fragment i explica per què aquestes noves maneres de fer van ser tan importants per al nostre desenvolupament.
Activitat 21 – Per lliurar el 20 de maig
100 qüestions per identificar les pseudociències
Escull un dels capítols sobre el que no t’hagi fet cap pregunta i dona’n la teva opinió. Escull-ne algun que parli d’algun tema que et cridi molt l’atenció.
100 qüestions sobre el cervell
Escull un parell de capítols que t’hagin sorprès o hagis trobat interessants dels que encara no se t’hagi demanat res en aquestes activitats i explica’ls.
100 mites de la ciència
Cal que relacionis els següents conceptes amb la imatge que hi ha a sota:
visió dicromàtica, visió tricromàtica, visió quatricromàtica
(Si vas molt perdut recorda que el google té un cercador per imatge. I clar, un capítol del llibnre en parla).
100 curiositats de la medicina
Llegeix el capítol 52 del llibre i explica les imatges següents:
100 qüestions d’astronomia
Tots heu sentit a parlar dels cometes. Us demano, en aquesta activitat, que expliqueu què és un cometa (composició i moviment) . I també que expliqueu com es veu en el cel. Fàcilment trobareu el capítol per resoldre aquesta segona part de la pregunta.
100 històries de l’aventura espacial
Escull un parell de capítols que t’hagin sorprès o hagis trobat interessants dels que encara no se t’hagi demanat res en aquestes activitats i explica’ls.
100 preguntes de física
Ets capaç d’explicar quina similitud hi ha entre el ràdar per mesurar la velocitat dels vehicles i el big bang ? és iteressant. El següent video (junt amb el capítol corresponent del llibre) et pot ajudar a entendre-ho.
100 preguntes de química quotidiana
Explica quina relació tenen els bacteris amb els animals herbívors i la seva dieta. No et dic a quin capítol en parla. Ho hauràs de deduir.
100 preguntes sobre el càncer
Explica quina funció tenen els marcadors tumorals i com és que n’existeixen.
100 moments estel·lars de la ciència
La ciutat holandesa de Leiden i el gran inventor americà Benjamin Franklin tenen alguna relació. L’expliques ? Són dos capítols que en parlen l’un a continuació de l’altre. El tema va d’electricitat.
100 Controvèrsies de la biologia
És possible que un home que ho es cromosòmicament no ho sigui biològicament, i a l’inrevés ? Pot passar que una dona que genèticament ho és, sigui biològicament un home ? Explica-ho una mica, després de llegir el capítol 68.
100 qüestions sobre l’Univers
Escull un parell de capítols que t’hagin sorprès o hagis trobat interessants dels que encara no se t’hagi demanat res en aquestes activitats i explica’ls.
El mono obeso
Fes un resum del que l’autor ens vol transmetre en el capítol 9. No ha de ser llarg. Només la idea que ell ens vol deixar al final del llibre.
Activitat 22 – Per lliurar el 27 de maig
A continuació trobaràs un fragment del llibre “¿Por qué enfermamos? de M. Nesse i G.C Williams. Llegeix-lo i fes una reflexió sobre allò que en consideris més important o t’hagi sorprès més en comparació amb les causes de mortalitat d’avui en dia.
Per introduir-nos
Llegeix el següent article.
Per triar i remenar…
Cada setmana caldrà fer una activitat que trobareu indicada en aquest apartat de la web. Les activitats estaran relacionades amb dos llibres que heu de llegir.
Adjunto la rúbrica de correcció d’aquestes activitats.
Ara o mai: entendre el teu planeta i la urgència d’actuar.
Xavier Soler
Angle Editorial
D’aquest primer llibre assistirem a una conferència que farà el propi autor a la UVIC el dia 1 de desembre de 12 a 13.30h
Com que llegir és una de les coses més fantàstiques que es poden fer si un té ganes d’aprendre i enriquir-se. Us demano que, a més del que hem comentat, escolliu un d’aquests llibres que també treballarem (els alumnes de 2n el van utilitzar, podeu demanar si us el volen deixar o vendre).
Si hi cliqueu a sobre trobareu quina és la temàtica del llibre. En la majoria de casos podeu descarregar un fragment en pdf (veureu l’índex i en podreu llegir un fragment).
Tots són de divulgació i penso, de lectura amena i entretinguda. Potser “El mono obeso” és una mica més complex i el recomano a aquells alumnes que els agradi més la fisiologia i el metabolisme.
Feu -hi un cop d’ull i en acabat ompliu aquest formulari indicant quin llibre heu escollit. TOTHOM n’ha de llegir un… …com a mínim 😉
FORMULARI
100 controvèrsies de la biologia
100 preguntes de química quotidiana
100 curiositats de la medicina
100 històries de l’aventura espacial
100 coses que cal saber sobre el cervell
100 coses que cal saber dels virus
100 qüestions per identificar la pseudociència
Les teories de l’evolució
A continuació tens alguns quadres que expliquen les diferents concepcions de l’evolució. Observa’ls i treu les teves pròpies conclusions.
Sessió 1
- Presentació de la matèria i criteris d’avaluació.
- Fem una definició de ciència.
- Videos inicials introductoris (3min).
- Classificació de les ciències i característiques.
Malalties i medicaments
A continuació tens tres documents (pdf) relacionats amb la salut. Caldria que els llegissis i responguessis les preguntes que se’t fan en el document en word. En acabat els ajuntes en un sol document i els lliures al clasroom del grup classe.
Característiques generals de les malaties– Preguntes
Proves diagnòstiques
En aquest enllaç trobaràs totes les proves diagnòstiques que es fan al complex hospitalari més gran de Catalunya. He escollit algunes de les proves més freqüents i que de ben segur que et poden fer al llarg de la vida. Per cada una et demano que expliquis què permet detectar i com es fa. Explica-ho amb les teves paraules. No facis cap copiar i enganxar. Per algunes d’elles et demano també que cerquis una imatge del resultat de la prova (no del procediment de la prova).
Arteriografia + Imatge del resultat
Biòpsia
Cateterisme cardíac + Explicació d’introducció d’un stend.
Colonòscòpia + Imatge del resultat
Electrocardiograma + Imatge del resultat
Proves cutànies d’al·lèrgia.
Punció lumbar
RMN + Imatge del resultat
TAC + Imatge del resultat
Espirometria
Com es va formar la vida ?
Les característiques dels éssers vius
El sistema solar a escala
Un grup de joves va voler reproduir una maqueta a escala (tant en volum com en ditància) del sistema solar. Aquest n’és el resultat
Un exemple de pseudociències
Efecte placebo
En nuestra vida diaria es frecuente que tomemos medicamentos y nos sometamos a diferentes tratamientos con el fin de mejorar nuestra salud o superar un problema concreto. En más de una ocasión hemos oído hablar de las ventajas de algunas técnicas que no gozan de reconocimiento científico y a pesar de todo a mucha gente parecen funcionarle.
Tanto en estos casos como en muchos otros tratamientos más reconocidos, es lícito preguntarse si lo que nos tomamos o hacemos realmente tiene un efecto real en nuestra salud. Dicho de otro modo, ¿el tratamiento que estoy siguiendo es realmente efectivo o tiene la propia mejoría otra explicación? Tal vez estemos ante un caso de efecto placebo. Veamos a continuación qué quiere decir esto y de qué manera se tiene en cuenta este fenómeno en el contexto clínico.
Definiendo placebo
Entendemos como efecto placebo aquel efecto positivo y beneficioso producido por un placebo, elemento que por sí mismo no tiene un efecto curativo en la problemática que se está tratando por el mero hecho de su aplicación. Es decir, la sustancia o tratamiento no posee cualidades que produzcan una mejoría en la sintomatología, pero el hecho de que se está recibiendo un tratamiento provoca la creencia de que se va a mejorar, cosa que por sí misma provoca la mejoría.
La consideración de placebo no se circunscribe únicamente a sustancias, sino que también puede aparecer bajo tratamientos psicológicos, cirugías u otras intervenciones.
En el caso de que por placebo nos refiramos a una sustancia, ésta puede ser un elemento totalmente inocuo (una solución salina o azúcar, por ejemplo) también llamado placebo puro, o una sustancia que sí tiene un efecto terapéutico para alguna enfermedad o trastorno pero no para la que se ha prescrito. En este segundo caso estaríamos ante un pseudoplacebo.
Funcionamiento del efecto placebo
El funcionamiento de éste fenómeno se explica a nivel psicológico por dos mecanismos básicos: el condicionamiento clásico y las expectativas.
En primer lugar, el paciente que recibe el placebo tiene la expectativa de recuperarse, en función de la historia de aprendizaje seguida a lo largo de su vida, en la que generalmente se produce una mejoría tras seguir un tratamiento.
Estas expectativas condicionan la respuesta al tratamiento, favoreciendo la respuesta de recuperación de la salud (este hecho se ha demostrado en la respuesta inmunológica). A mayor expectativa de mejora, mayor es el efecto del placebo, con lo que el condicionamiento será cada vez mayor. Eso sí, para que funcione correctamente el primer paso debe ser exitoso.
Otros factores que influyen en este efecto psicológico
El efecto placebo también se ve mediado por la profesionalidad y la sensación de competencia que proyecta quien lo administra, el contexto en el que se lleva a cabo la toma, el tipo de problema al que se hace frente y otras características como el coste, la presentación, los materiales o los rituales necesarios para tomarlo.
Placebos de apariencia más cara y más elaborada tienden a ser más efectivos. Por ejemplo, una pastilla de azúcar es más efectiva como placebo si tiene forma de cápsula que si tiene forma de terrón. De algún modo, la apariencia de exclusividad hace que las expectativas sobre su eficacia suben o bajen de manera paralela a esta.
Las bases neurológicas del placebo
A nivel neurofisiológico se ha demostrado que la aplicación del placebo estimula la corteza frontal, el núcleo accumbens, la sustancia gris y la amígdala activando las vías dopaminérgica y (en menor medida) la serotoninérgica. Esta activación provoca una sensación de recompensa y relajación que coincide con la mejoría percibida por los pacientes.
Pacientes con dolor, síntomas somáticos, Parkinson, demencia o epilepsia se han visto beneficiados del uso de placebos en entornos de investigación, mejorándose su situación. Los efectos son especialmente marcados en aquellos aquejados de dolor, teniendo mayor efecto cuanto mayor el placebo y el dolor inicial.
Sin embargo, el mecanismo de acción del efecto placebo sigue siendo, en parte un misterio. Lo intrigante de este proceso es que parece tratarse de un fenómeno en el que el pensamiento abstracto llega a influir procesos mentales muy básicos y primitivos, que actúan de manera parecida en animales no humanos.
Contextos de aparición y aplicación
Una vez hemos explorado brevemente qué es y cómo funciona el efecto placebo cabe preguntarse dónde suele ser aplicado de forma activa este fenómeno.
Como veremos, el efecto placebo es especialmente utilizado en investigación, aunque también aparece vinculado ocasionalmente a la práctica clínica.
A nivel de investigación
Los tratamientos que se emplean en la práctica clínica deben ser testados para poder comprobar su efectividad real. Para ello es frecuente el uso de una metodología de casos y controles, en que se establecen dos grupos de individuos. A uno de los grupos se le aplica el tratamiento en cuestión, y al segundo, conocido como grupo control, se le administra placebo.
El uso de un placebo en el grupo de control permite observar la eficacia del tratamiento en cuestión, puesto que deja comprobar si las diferencias entre el pretratamiento y el postratamiento percibidas en el grupo que recibe el tratamiento son debidos a éste o a otros factores externos a él.
A nivel clínico
Si bien supone una serie de conflictos éticos, en ocasiones se ha aplicado el efecto placebo en la práctica clínica. Las razones más frecuentemente aducidas han sido demanda injustificada de medicamentos por parte del paciente, o bien la necesidad de calmarlos, o el agotamiento de otras opciones terapéuticas.
Asimismo, muchas terapias alternativas y homeopáticas se benefician de éste efecto, motivo por el cual a pesar de no poseer mecanismos de acción relacionados con efectos de eficacia real en ocasiones resultan de cierta efectividad.