El gran accelerador de partícules permet crear les condicions que hi havia en els instants d’inici de l’univers.
Física de partícules
La física de partícules és un dels camps més nou i més apassionant de la física que està completament fora dels objectius d’aquesta matèria. No obstant en aquesta pàgina hi ha una informació molt clara que us pot ajudar a entrar en el tema. Adjuntem aquí un requadre amb les partícules fonamentals. Les de la primera columna s’anomenen de primera generació perquè són les primeres que es van descobrir. Amb pocs anys se n’han descobert moltes més…
L’espinada de la nit – LLEGEIX
Llegeix el següent article que explica com es va poder deduir la forma de la nostra galàxia només observant el cel.
Els estels i la seva evolució – LLEGEIX
Aquest apartat del temari el farem a partir de la lectura i treball de cinc articles del llibre “100 qüestions d’astronomia” de Jordi Aloy. Caldria que cadascú en fes lectura i omplís la taula que trobareu en aquest document:
Cal lliurar l’activitat al classroom de la matèria
Article 1: Què són les estrelles ?
En aquest article hauries de descobrir el concepte de plasma, què significa que una estrella és estable i si el nostre Sol ho és.
Article 2: Les estrelles neixen, viuen i moren ?
En aquest hauries de trobar quins factors desencadenen la formació d’una estrella, de què depèn la longevitat d’una estrella, quan mor, si totes moren de la mateixa manera, i finalment per què és tant important que les més massives morin de la manera que ho fan.
Article 3: De què estan fetes les estrelles ?
En aquest cas, el que es tracta que trobis és com ho han fet els científics per conèixer quins són els elements majoritaris de cada estrella. Si llegeixes amb atenció s’entén molt bé.
Article 4: Com podem determinar la distància a les estrelles ?
Cal que entenguis bé el concepte de paral·laxi. Fes la prova de tancar i obrir els ulls que se’t proposa a l’article i ho entendràs perfectament.
Fisió i fusió nuclear – OBSERVA
Les següents imatges il·lustren el procés de fisió i fusió nuclear
Llegeix l’article: “Quanta energia pot generar una estrella ? “ de Joan Català.
Planetes i estrelles a escala – OBSERVA
A continuació adjuntem un parell d’ imatges ben simples però ben didàctiques per fer-se una idea de les dimensions relatives entre els planetes.
El video comença amb una imatge de Mercuri i van apareixent els altres planetes del sistema solar i algunes estrelles. Us adonareu que el Sol, no deixa de ser una etrelleta del més vulgar.
Forats negres
Què és un forat negre?
Un lloc de l’espai d’on res no pot escapar, ni tan sols la llum.
Per què no totes les estrelles es converteixen en forats negres?
Només formen forats negres les estrelles molt massives. Quan esgoten el seu combustible al final de la seva vida, col·lapsen sobre si mateixes de forma catastròfica i imparable i en la seva caiguda formen un pou a l’espai: un forat negre.
Si no són tan massives, la matèria de la qual estan fetes pot detenir el col·lapse i formar una estrella moribunda que amb prou feines brilla: una nana blanca o una estrella de neutrons.
Quants tipus hi ha?
Els forats negres es distingeixen per la seva mida. Els estel·lars són els que tenen masses comparables a la del Sol i radis de desenes o centenars de quilòmetres.
Aquells les masses dels quals són milions o fins a milers de milions de vegades la massa del Sol, són els forats negres supermassius dels nuclis de les galàxies.
També és possible que existeixin – però encara no els hem detectat – forats negres intermedis, de centenars de milers de masses solars, i forats negres primordials, formats al començament de l’Univers, amb masses que podrien ser molt petites.
Per què res no pot escapar-se d’un forat negre?
La força de la seva gravetat és tan forta que ni tan sols la llum pot escapar-se de la seva atracció. I si la llum, que és allò que més ràpid viatja en el nostre Univers no pot sortir-ne, llavors res no podrà fer-ho.
Poden estar ubicats a qualsevol lloc de l’Univers?
Sí. Creiem que a la majoria de les galàxies hi ha un forat negre supermassiu al seu centre i centenars de milers de forats negres estel·lars.
El forat negre conegut més pròxim a la Terra es troba a uns 3.000 anys-llum de nosaltres.
Què és l’horitzó de successos?
La vora del forat negre, el límit més enllà del qual és impossible veure res, ni escapar-se d’ell si un el travessa.
Qui són els científics que més han contribuït a saber sobre els forats negres?
Albert Einstein va formular la teoria que els prediu, encara que ell mai no va arribar a entendre’ls ni acceptar-los. Karl Schwarzschild va ser el primer a trobar una solució de les equacions d’Einstein que descriu un forat negre (si bé ell va morir abans que això s’entengués).
John Wheeler els va popularitzar i els va donar el nom més encertat de la història de la física. Stephen Hawking va descriure les seves propietats i ens va deixar una paradoxa en intentar conjugar els forats negres amb la física quàntica.
La primera fotografia d’un forat negre
Alguns vídeos sobre la RELATIVITAT
Experiment d’eddington
A continuació trobaràs alguns videos molt interesants per entendre el què ens explica la teoria de la relativitat general.
La deformació de l’espai a causa de la massa explica la gravetat i el moviment orbital.
Els efectes de la relativitat
Interessant article de Quim Frigola (Físic) publicat a cienciaoberta.cat
Activitat 1 – Per lliurar l’1 d’octubre – “Ara o mai”
Cita dues causes, i comenta-les breument, que hagin portat a parlar del concepte “emergència cimàtica” que se cita per primera vegada en el llibre a la pg. 17. A les pàgines anteriors hi trobaràs la resposta.
Activitat 2 – Per lliurar el 8 d’octubre – “Ara o mai”
Si continues llegint a partir del lloc on ho vas deixar la setmana passada, veuràs que l’autor parla d’alguns fenòmens a nivell planetari que van produirse el 2019 i també de la resposta que hi van donar els polítics. Finalment per acabar el raonament que fa, parla d’una particular fotografia que canvia la percepció que la humanitat té del planeta. Explica una mica tots aquests aspectes des del teu punt de vista.
Activitat 3 – Per lliurar el 15 d’octubre – “Ara o mai”
A la pg. 26, l’autor exposa sis punts de vista que, al seu parer, són claus per transmetre coneixement. Llegeix-los i escull-ne dos amb els que estiguis d’acord i parla’n a partir de la teva experiència d’anys d’estudiant.
Activitat 4 – Per lliurar el 22 d’octubre – “Ara o mai”
Entre les pg. 31 i 34, l’autor parla de la dificultat d’entendre la majoria dels fenòmens geològics i ho relaciona amb un tema d’escala temporal. Explca-ho.
Activitat 5 – Per lliurar el 29 d’octubre – “Ara o mai”
Entre les pg. 35 i 43, l’autor explica com ha costat a la ciència desfer-se de les explicacions que la bíblia ha donat sobre aspectes que fan referència a com és el món natural i cm funciona.
A la pàgina 35 l’autor fa una comparació entre dos mètodes de datació de la Terra. Són diferents ? Per què ? Tu de quin ets partidari i perquè ?
A partir de la pg 42, l’autor parla del geòleg C. Lyell a qui li atribueix la frase: “Tot ha passat com està passant actualment”. Explica, amb l’ajuda del que comenta l’autor al llarg de la mateixa pàgina i la següent perquè aquesta frase va ser tan important per la geologia en particular i per la història de la Terra en general.