Estudiarem la clonació a partir de la següent imatge:
La clonació
Les cèl·lules mare
Estudiarem la importància de les cèl·lules mare a partir de la següent galeria d’imatges:
Cèl·lules mares del cordó umbilical per tractar infarts o ictus
Un estudi d’un grup d’investigadors de l’hospital Germans Trias i Pujol de Badalona (Can Ruti) posa de manifest la capacitat regenerativa d’un tipus de cèl·lules mare derivades de la sang del cordó umbilical. Segons experiments realitzats amb ratolins, aquestes cèl·lules son capaces de formar petits vasos sanguinis humans dins d’un ratolí. La troballa obre la porta a l’ús d’aquest tipus de cèl·lules en el tractament de malalties humanes on existeix un dèficit vascular a recuperar, com l’infart o l’ictus, ja que s’evidencia que aquestes cèl·lules del cordó umbilical generen vasos sanguinis que són claus per recuperar, per exemple, el teixit muscular cardíac malmès després d’un infart agut de miocardi.
Després d’un infart, la sang deixa de nodrir correctament les cèl·lules del múscul cardíac, acaben morint i generen una cicatriu que afecta la capacitat de bategar del cor. Cal, doncs, recuperar els vasos sanguinis de la zona afectada. Actualment això només es possible amb tractaments farmacològics o bé amb un transplantament de cor.
Ara, amb la nova troballa dels investigadors de l’hospital Germans Trias i Pujol s’obre la porta a que es puguin utilitzar cèl·lules mare del cordó umbilical per poder regenerar el teixit malmès. Des del centre hospitalari recorden que la sang del cordó umbilical es pot extreure fàcilment i sense risc per la donant després del part.
Aquestes cèl·lules mare del cordó umbilical són mesenquimals, és a dir, multipotencials. Això significa que tenen capacitat per convertir-se en diversos tipus de cèl·lules: òssies, de cartílag, de greix, musculars o neuronals. Arrel d’aquesta investigació, s’evidencia la seva capacitat per a generar vasos sanguinis claus per recuperar el teixit muscular cardíac malmès després d’un infart.
La investigació s’ha basat en l’adhesió d’una matriu biològica de cèl·lules mare mesenquimals de sang de cordó sobre la zona infartada del cor de ratolins. El resultat, un augment de la revascularització del teixit cardíac i una disminució significativa de l’àrea de l’infart. Ara, els experiments continuen amb l’objectiu d’estudiar si l’efecte regenerador de les cèl·lules es tradueix en una millora de la funció cardíaca.
L’estudi l’han dut a terme investigadors del grup de recerca en Insuficiència Cardíaca i Regeneració Cardíaca (ICREC) de l’Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol, en col·laboració amb el grup de Bioluminescència de l’Institut Català de Ciències Cardiovasculars i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC).
Els resultats s’han publicat recentment a la revista científica Plos-One, sota el títol “Human umbilical cord blood-derived mesenchymal stem cells promote vascular growth in vivo”.
Teràpia gènica
La teràpia gènica consisteix en l’inserció, modificació o supressió d’un o varis gens en les cèl·lules d’un individu amb l’objectiu de tractar malalties.
En la majoria de casos consisteix en insertar un gen “reparat” en un vector que s’inserta en algun cromosoma de manera que s’obté així un organisme transgènic “curat” genèticament.
Actualment la teràpia gènica només es pot aplicar a cèl·lules somàtiques. Tècnicament també seria possible aplicar-ho a cèl·lules germinals però no està permès.
Normalment el que es fa és introduir un gen funcional que remplaça el gen que produeix la malaltia, o bé si és un gen que no té cap més funció es pot suprimir (knockout).
La transferència pot fer-se in vivo quan el vector es transfereix directament al pacient o in vitro quan es transfereix a cè·lules en cultiu (del propi pacient o línies cel·lulars concretes) que després es transplanten al pacient.
Actualment s’ha descobert una nova tècnica anomenada CRISPR que facilita enormement la substitució de gens per uns altres. Aquesta tècnica revolucionarà l’enginyeria genèticami li permetrà avançar més ràpidament del que es creia fa uns pocs anys.
Video explicatiu de la tècnica CRIPSR
La següent conferència parla d’un futur on l’enginyeria genètica s’hagi fet rutinària i s’apliqui al disseny de nadons amb els riscos ètic i morals que això pot comportar.
Genètica forense
Es poden aprofitar tècniques de biologia molecular per a proves forenses. Es procedeix de la següent manera:
1. Es sotmeten les mostres de DNA que es volen comparar a un mateix enzim de restricció.
2. Es fa una electroforesi en gel d’agarosa.
3. Es transfereix i es revela la imatge en un paper de nitrocel·lulosa.
4. Es comparen els resultats.
