De nou un text del catedràtic de genètica de la UB David Bueno.
EL DESENVOLUPAMENT TÈCNIC I CULTURAL: UNA NOVA SELECCIÓ NATURAL ?
Perquè una adaptació quedi reflectida en l’evolució, cal que hi hagi una base genètica prèvia i que la selecció natural l’afavoreixi. En aquest sentit, hi ha constància que el desenvolupament tècnic i cultural ha actuat a manera de selecció natural sobre la nostra pròpia espècie. Un bon exemple n’és la capacitat de pair la llet durant tota la vida, una característica que presenta la meitat de la població humana. L’altra meitat, en canvi, la perd cap als dos anys d’edat.
La possibilitat de pair la llet ens la dóna un enzim de l’estómac que la qualla. Per als mamífers, que alletem les cries, és de vital importància per a la supervivència inicial dels descendents. Tanmateix, tots els altres mamífers perden la capacitat de digerir la llet quan se’ls comencen a desenvolupar les dents. Això provoca la fi de l’alletament, i permet que la femella pugui iniciar una nova gestació. En cas contrari, el temps d’alletament podria ser molt més llarg, la qual cosa entraria en conflicte amb l’instint de reproducció de la mare. Per aquest motiu la selecció natural ha afavorit una determinada variant d’aquest gen que es desconnecta a una determinada edat.
Les persones que podem pair la llet tota la vida tenim una variant d’aquest gen que no es desconnecta mai, a causa d’una mutació que va aparèixer fa uns 9.000 anys. Què va passar en aquella època ? Doncs que es va produir un dels salts cientificotècnics i socioculturals més importants de la humanitat, la revolució neolítica, que va permetre que canviéssim l’estil de vida de caçadors-recol·lectors pel d’agricultors i ramaders. I el desenvolupament de la ramaderia ens va proporcionar una font d’aliment molt rica en nutrients essencials: la llet dels animals. Per aquest motiu, aquesta mutació va resultar molt avantatjosa, i la selecció natural la va afavorir.
Tanmateix, si és tan beneficiosa, per què actualment no la tenim totes les persones ? Doncs perquè el mateix desenvolupament cientificotècnic va propiciar que poc després es descobrissin els ferments que quallen la llet i permeten obtenir formatge, iogurt i quèfir. Aquest procés fa la llet més duradora, i també fa innecessària la presència d’enzims a l’estómac, atès que ens permet menjar derivats làctis ja quallats. En conseqüència, aquesta nova descoberta cinetificotècnica va alliberar les persones que no podien pair llet líquida d’aquesta pressió selectiva, i ambdues variants gèniques van perdurar, fins a l’actualitat.
Cap on conduirà el desenvolupament tècnic la nostra evolució ? És que potser hem substituït parcialment la selecció natural sobre la nostra espècie per una selecció, diguem-ne, cientificotècnica ? Afectarà també els nostres instints i, de retruc, la nostra cultura ?