El 15 de juliol de 2012 aparegué a la Vanguàrdia un breu article sobre una de les principals descobertes en el món de la fisica d’enguany. En reproduïm alguns fragments:
(…) el 4 de juliol, l’Organització Europea d’Investigació nuclear (CERN) va anunciar el descobriment d’una nova partícula que sembla que és el bosó de Higgs. A continuació una breu explicació de per què els físics ho estan celebrant amb tant entusiasme:
“Tenim una gran construcció que explica de manera satisfactòria les fenòmens que observen a l’univers però, quan buscàvem els pilars que aguanten l’edifici, no els veiem”
Aquesta gran construcció és la teoría del Model Estàndard que dóna sentit a totes les partícules conegudes i a tres forces que governen l’univers (electromagnètica, nuclear forta i nuclear feble). El pilar que havia d’aguantar tot l’edifici és el bosó de Higgs. Si aquesta partícula no existís, la teoria s’enfonsaria. El Higgs s’ha comparat per aquesta raó a la partícula que completa el Model Estàndard, la peça final del trencaclosques. El seu descobriment confirma que tota la feina feta pels físics de partícules han dut a terme al llarg de l’últim mig segle, construint el Model Estàndard és correcta.
Sense el Higgs, hauria calgut esborrar la pissarra, renunciar a mig segle d’experiments i teories i tornar a començar.
(…) Tot el que heu llegit fins aquí potser us ha fet pensar que el més important que s’ha descobert a l’LHC és el bosó de Higgs. Però no. El trofeu realment important és l’anomenat camp de Higgs, que explica perquè els cossos tenim massa.
