Començarem aquest apartat amb una cançó que forma part d’una col·lecció anomenada “la simfonia de la ciència” que es va compondre amb finalitats divulgatives.
Recursos didàctics
Començarem aquest apartat amb una cançó que forma part d’una col·lecció anomenada “la simfonia de la ciència” que es va compondre amb finalitats divulgatives.
El 15 de juliol de 2012 aparegué a la Vanguàrdia un breu article sobre una de les principals descobertes en el món de la fisica d’enguany. En reproduïm alguns fragments:
(…) el 4 de juliol, l’Organització Europea d’Investigació nuclear (CERN) va anunciar el descobriment d’una nova partícula que sembla que és el bosó de Higgs. A continuació una breu explicació de per què els físics ho estan celebrant amb tant entusiasme:
“Tenim una gran construcció que explica de manera satisfactòria les fenòmens que observen a l’univers però, quan buscàvem els pilars que aguanten l’edifici, no els veiem”
Aquesta gran construcció és la teoría del Model Estàndard que dóna sentit a totes les partícules conegudes i a tres forces que governen l’univers (electromagnètica, nuclear forta i nuclear feble). El pilar que havia d’aguantar tot l’edifici és el bosó de Higgs. Si aquesta partícula no existís, la teoria s’enfonsaria. El Higgs s’ha comparat per aquesta raó a la partícula que completa el Model Estàndard, la peça final del trencaclosques. El seu descobriment confirma que tota la feina feta pels físics de partícules han dut a terme al llarg de l’últim mig segle, construint el Model Estàndard és correcta.
Sense el Higgs, hauria calgut esborrar la pissarra, renunciar a mig segle d’experiments i teories i tornar a començar.
(…) Tot el que heu llegit fins aquí potser us ha fet pensar que el més important que s’ha descobert a l’LHC és el bosó de Higgs. Però no. El trofeu realment important és l’anomenat camp de Higgs, que explica perquè els cossos tenim massa.