A la natura existeixen només quatre forces. Cita quines són i què fa cada una. Intenta descriure-ho amb les teves pròpies paraules. No et dic a quin capítol és. Ho hauràs de buscar però no et costarà gaire.
100 qüestions d’astronomia
Comentes aquest diagrama ? És molt important en astronomia. Si no trobes el capítol et recordo que el google té un cercador on pots introduir una imatge i a partir d’aquí trobar el capítol corresponent del llibre.
100 preguntes de física
Després de llegir-te el capítol 32 et demano que cerquis per la teva banda una mica més d’informació sobre les característiques de l’antimatèria.
100 històries de l’aventura espacial
En el capítol 32 es descriuen els elements que va caldre tenir en compte a l’hora de la construcció del mòdul lunar del programa Apolo i que havia de complir unes especificacions molt concretes. Podeu fer un resum de quines eren aquestes especificacioins i perquè eren tan importants ?
A continuació tens un breu article sobre la proesa d’Eratòstenes. Llegeix-lo i procura entendre l’explicació del càlcul que va fer Eratòstenes. Si cal et pots ajudar d’un dibuix. Després ho comentem.
Et demano que expliquis quin és el comportament dels neutrins i si te’n sorprèn alguna cosa. Al mateix temps també m’hauries de dir si la llum d’una estrella pot escapar-se fàcilment o no de l’astre. No et dic en quins capítols es troba la informació. És fàcil.
100 qüestions d’astronomia
Estem sols a l’Univers. Dona’n la teva opinió. El llibre t’hi ajuda en un dels seus capítols.
100 preguntes de física
Raona des del punt de vista de la física perquè el llangardaix de la imatge pot caminar sobre l’aigua i nosaltres, els humans, no podem fer-ho.
100 històries de l’aventura espacial
El capítol 41 descriu un dels episodis més èpics de la història espacial. Què t’ha cridat l’atenció ? quines conclusions en treus ?
Pare de la Teoria Geocèntrica segons la qual la Terra estava immòbil al centre de l’Univers. defensava que la Terra era plana. El Sol i les estrelles es movien entorn de la Terra. Els planetes també però aquests ho feien descrivint uns epicicles.
Continuava apostant per les esferes d’Aristòtil i les augmentà fins a 55 !
No concebia el buit i proposà l’existència d’un material entremig dels astres que va anomenar éter.
La Teoria Geocèntrica perdurà fins el s. XVI.
Algunes imatges relacionades amb el pensament de Ptolomeu.
La Terra és el centre de l’univers conegut.Proposta dels epicicles per explicar el moviment retrògrad.El model va arribar a complicar-se tant que es féu inintel·ligible.
1. Serà catastròfic el xoc entre la nostra galàxia i la galàxia d’Andromeda ?
2. Quantes galàxies es creu que existeixen ? Com s’ha sabut ?
3. Es mouen les galàxies ? Cap on ? El capítol 79 t’ho epxlica. Fes-ne un breu resum.
100 preguntes de física
Aquesta setmana et proposo que treballis dos conceptes: el centre de gravetat i el moment d’inèrcia i la quantitat de moviment. Del primer concepte se’n parla als capítols 72 i 73 i ed l’altre als capítols del 74 al 77 inclosos. Fes-hi un cop d’ull i ho expliques!
100 qüestions d’astronomia
Sempre hem sentit a dir que el Sol no es mou. És cert ? Llegeix el capítol 50 i explica-ho. I ja que parlem del Sol, podries aprofitar per descobrir què són i quina importància tenen les taques solars. Hauràs de trobar-ne el capítol que en parla.
La darrera secció del llibre, l’autor la dedica a parlar de la vida. Et demano que escullis tres capítols i n’expliquis el punts clua de cada un.
100 històries de l’aventura espacial
Descriu, resumidament les principals causes dels accidents espacials dels capítols 48 i 49.
100 qüestions d’astronomia
Aquesta vegada la pregunta és difícil. Hauries de procurar explicar què has entès sobre que són la matèria fosca i l’energia fosca. Hi ha dos capítols del llibre que en parlen. Escriu només el que hagis entès.
100 preguntes de física
Cal que expliquis quin és l’origen d’un forat negre i quines característiques té. I posats a parlar de forats podries fer el mateix amb els forats de cuc. Així aprens a distingir-los.
La primera part del video mostra el model de moviment dels planetes proposat per Ptolomeu. Veureu que és extraordinàriament complicat en comparació al model heliocèntric de Copèrnic.
La següent infografia és fantàstica per fer veure la simplicitat d’un model respecte de l’altre.
Breu documental sobre l’evolució de la concepció del cel
Mirarem aquest video (té una durada de 15 minuts) i es tracta que aneu agafant idees. entre tots en farem una posada en comú a la pissarra i després anirem degranant el mes important.
Nicolau Copèrnic és considerat el pare de l’astronomia moderna. Trencarà amb la Teoria de Ptolomeu proposant el model Heliocèntric ja defensat a la Grècia clàssica per Aristarc de Samos i en el mateix renaixement per Giordano Bruno.
Ell proposa que la Terra gira al voltant del Sol (recordeu a quina velocitat ?)cosa que explicava perquè al llarg de l’any variava la posició en la que vèiem les constel·lacions i a més gira sobre si mateixa (cosa que explicava l’alternança nit/dia).
No obstant alguns dels seus contemporanis li retreien que si fos així:
-Faria molt vent.
-Els mars haurien d’estar permanentment agitats.
-I hauríem de veure com les estrelles fixes es mouen.
Proposa també que la lluna gira entorn de la Terra explicant-se així les fases (que ja hem comentat anteriorment). I explicant de retruc perquè sempre en veiem la mateixa cara (recordeu per què ?).
Proposa que els planetes giren tots entorn el Sol i elimina els epicicles perquè deixen de ser necessaris (tal i com hem vist en el video anterior).
El seu llibre ‘De revolutionibus orbium coelestium’ (Sobre les revolucions de les esferes celestes) sol ser considerat el punt inicial o fundador de l’astronomia moderna, a més de ser una peça clau en el que es va anomenar la revolució científica en l’època del Renaixement.
Copèrnic va passar prop de 25 anys treballant en el desenvolupament del seu model heliocèntric de l’univers. En aquella època va resultar difícil que els científics l’acceptessin, ja que suposava una autèntica revolució.
Reconstrucció del rostre de Copèrnic a partir de les seves restes identificades gràcies a que se’n va poder extreure una mostra de DNA de la medul·la òssea.
Frangment del documental que explica com es va fer aquesta identificació.
Gràcies a les precises observacions de Ticho Brahe va poder veure que les òrbites dels planetes no eren circulars sinó elíptiques i que el Sol no estava al centre sinó a un focus (1a llei).
També es va adonar que la velocitat dels planetes era major en acostar-se al sol que en allunyar-se. O dit d’una altra manera els planetes tarden el mateix a recórer els arcs corresponents a la mateixa àrea (2a llei).
Aquests dos fets van permetre encaixar perfectament la teoria heliocèntrica amb les observacions astronòmiques descartant així les idees de Ptolomeu.
Finalment Kepler s’adonà (3a llei) que existia una proporcionalitat entre el temps que el planeta tardava a fer una volta completa al Sol (període) i la distància del planeta al sol. Era la següent:
i la conseqüència que té és que obliga a que els plantes més propers al Sol es moguin a més velocitat que els més llunyants.
La seva principal contribució a l’astronomia va ser l‘ús del telescopi per a l’observació i descobriment de les taques solars, valls i muntanyes lunars, els quatre satèl·lits majors de Júpiter (Ganímedes, Europa, Calixt i Ió) i les fases de Venus. En el camp de la física va descobrir les lleis que regeixen la caiguda dels cossos i el moviment dels projectils.
En la història de la cultura, Galileu s’ha convertit en el símbol de la lluita contra l’autoritat i de la llibertat en la investigació.
Al 1589 va treballar com a professor de matemàtiques a Pisa, on es diu que va demostrar davant els seus alumnes l’error d’Aristòtil, que afirmava que la velocitat de caiguda dels cossos era proporcional al seu pes, deixant caure des de la torre inclinada d’aquesta ciutat dos objectes de pesos diferents.
Altres importants descobriments de Galileu en aquells anys són les lleis del pèndol (sobre el qual hauria començat a pensar, segons la coneguda anècdota, observant un llum que oscil·lava a la catedral de Pisa) i les lleis del moviment accelerat.
La seva darrera obra publicada va posar els fonaments perquè poc més tard Newton formulés la llei de la gravitació universal, que va harmonitzar les lleis de Kepler sobre els planetes amb les matemàtiques i la física de Galileu.
imatge de Galileo Galilei
Anotacions de l’observació dels satèlits de Júpiter
Telescopi de Galileo
Fragment de 10 minuts de la pel·lícula que es va rodar el 1974 inspirada en l’obra teatral titulada “La vida de Galileo” que el 1943, va escriure el gran dramaturg alemany Bertolt Brecht. Només aquests deu minuts són força significatius de l’esperit d’aquest gran científic i de l’època de canvis que s’acostava.
0-10min – Galileo explica al seu aprenent les seves idees.
19:40 – 21:40 – Muntanyes a la Lluna.
24 – 28:08 – Satèlits de Júpiter.
32 – 35 – No deixen observar al príncep Medici.
39:36 – 41:40 – El papa antic es desmaia.
45 – 47 – Els cardenals Bellarmino i Barberini.
Clica aquest article periodístic per conèixer els detalls sobre el judici a Galileo.
Clica aquí i trobaràs uns textos de Galileo. La idea és que els llegeixis i, aprofitant els coneixements que tens, facis algun comentari d’algun dels aspectes que t’hagin resultat més interessants. Recorda escriure el teu nom complet en el comentari.
“Un día en que asistía, algo distraído sin duda, a una ceremonia religiosa, fijó su mirada en una lámpara de bronce, obra maestra de Benvenuto Cellini, que, suspendida de una larga cuerda, oscilaba con lentitud ante el altar. Quizás, con los ojos fijos en aquel metrónomo improvisado, unió su voz a la de los celebrantes; la lámpara se detuvo poco a poco y, atento Galileo a sus últimos movimientos, observó que marcaba siempre el mismo compás”
J. Bertrand: Galileo y sus trabajos
Imatge de Galileo amb un pèndol a la mà.
Esta última circunstancia fue la que más atrajo la atención de Galileo; a pesar de que la amplitud de las oscilaciones se iba reduciendo, permanecía sensiblemente constante la duración de las mismas. Galileo repitió muchas veces el experimento y acabó por descubrir la relación existente entre dicha duración y la longitud de la cuerda que soportaba al peso oscilante. Más adelante, hacia el año 1673, Christian Huygens encontró la expresión del periodo correspondiente a las oscilaciones de pequeña amplitud, basando su demostración en las leyes de caída de los graves, según las había enunciado Galileo. Puesto que las pequeñas oscilaciones del péndulo son isócronas, resulta útil para la medida del tiempo
