Categoria: Astronomia

Publicat a

Activitat 05 – Per lliurar divendres 21 d’octubre

100 qüestions sobre l’Univers

A la natura existeixen només quatre forces. Cita quines són i què fa cada una. Intenta descriure-ho amb les teves pròpies paraules. No et dic a quin capítol és. Ho hauràs de buscar però no et costarà gaire.

No sé si a classe de química o biologia ja heu treballat o no el pH. En qualsevol cas, llegint-ne el capítol corresponent del llibre penso que podeu explicar una mica com funciona. Eps ! Amb paraules vostres.

100 qüestions d’astronomia

Comentes aquest diagrama ? És molt important en astronomia. Si no trobes el capítol et recordo que el google té un cercador on pots introduir una imatge i a partir d’aquí trobar el capítol corresponent del llibre.

100 preguntes de física

Després de llegir-te el capítol 32 et demano que cerquis per la teva banda una mica més d’informació sobre les característiques de l’antimatèria.

100 històries de l’aventura espacial

En el capítol 32 es descriuen els elements que va caldre tenir en compte a l’hora de la construcció del mòdul lunar del programa Apolo i que havia de complir unes especificacions molt concretes. Podeu fer un resum de quines eren aquestes especificacioins i perquè eren tan importants ?

Publicat a

Activitat 06 – Per lliurar divendres 28 d’octubre

100 qüestions sobre l’Univers

Et demano que expliquis quin és el comportament dels neutrins i si te’n sorprèn alguna cosa. Al mateix temps també m’hauries de dir si la llum d’una estrella pot escapar-se fàcilment o no de l’astre. No et dic en quins capítols es troba la informació. És fàcil.

100 qüestions d’astronomia

Estem sols a l’Univers. Dona’n la teva opinió. El llibre t’hi ajuda en un dels seus capítols.

100 preguntes de física

Raona des del punt de vista de la física perquè el llangardaix de la imatge pot caminar sobre l’aigua i nosaltres, els humans, no podem fer-ho.

100 històries de l’aventura espacial

El capítol 41 descriu un dels episodis més èpics de la història espacial. Què t’ha cridat l’atenció ? quines conclusions en treus ?

Publicat a

Ptolomeu-s.II a.C

ptolomeu

Pare de la Teoria Geocèntrica segons la qual la Terra estava immòbil al centre de l’Univers. defensava que la Terra era plana. El Sol i les estrelles es movien entorn de la Terra. Els planetes també però aquests ho feien descrivint uns epicicles.

Continuava apostant per les esferes d’Aristòtil i les augmentà fins a 55 !

No concebia el buit i proposà l’existència d’un material entremig dels astres que va anomenar éter.

La Teoria Geocèntrica perdurà fins el s. XVI.

Algunes imatges relacionades amb el pensament de Ptolomeu.

Modelo_de_Ptolomeu
La Terra és el centre de l’univers conegut.
planisferio_tolomeo
Proposta dels epicicles per explicar el moviment retrògrad.
geocentrismo-ptolomeo
El model va arribar a complicar-se tant que es féu inintel·ligible.

Publicat a

Activitat 07 – Per lliurar divendres 4 de novembre

100 Qüestions sobre l’Univers

Respon les següents pregunte breus:

1. Serà catastròfic el xoc entre la nostra galàxia i la galàxia d’Andromeda ?
2. Quantes galàxies es creu que existeixen ? Com s’ha sabut ?
3. Es mouen les galàxies ? Cap on ? El capítol 79 t’ho epxlica. Fes-ne un breu resum.

100 preguntes de física

Aquesta setmana et proposo que treballis dos conceptes: el centre de gravetat i el moment d’inèrcia i la quantitat de moviment. Del primer concepte se’n parla als capítols 72 i 73 i ed l’altre als capítols del 74 al 77 inclosos. Fes-hi un cop d’ull i ho expliques!

100 qüestions d’astronomia

Sempre hem sentit a dir que el Sol no es mou. És cert ? Llegeix el capítol 50 i explica-ho.  I ja que parlem del Sol, podries aprofitar per descobrir què són i quina importància tenen les taques solars. Hauràs de trobar-ne el capítol que en parla.

 

Publicat a

Activitat 08 – Per lliurar divendres 11 de novembre

100 qüestions sobre l’Univers

La darrera secció del llibre, l’autor  la dedica a parlar de la vida. Et demano que escullis tres capítols i n’expliquis el punts clua de cada un.

100 històries de l’aventura espacial

Descriu, resumidament les principals causes dels accidents espacials dels capítols 48 i 49.

100 qüestions d’astronomia

Aquesta vegada la pregunta és difícil. Hauries de procurar explicar què has entès sobre que són la matèria fosca i l’energia fosca. Hi ha dos capítols del llibre que en parlen. Escriu només el que hagis entès.

100 preguntes de física

Cal que expliquis quin és l’origen d’un forat negre i quines característiques té. I posats a parlar de forats podries fer el mateix amb els forats de cuc. Així aprens a distingir-los.

Publicat a

Amb i sense epicicles – EXPLICACIÓ

La primera part del video mostra el model de moviment dels planetes proposat per Ptolomeu. Veureu que és extraordinàriament complicat en comparació al model heliocèntric de Copèrnic.

La següent infografia és fantàstica per fer veure la simplicitat d’un model respecte de l’altre.

Publicat a

Activitat 09 – Per lliurar divendres 18 de novembre

100 qüestions d’astronomia

Tots heu sentit a parlar dels cometes. Us demano,  en aquesta activitat, que expliqueu què és un cometa (composició i moviment) . I també que expliqueu com es veu en el cel.  Fàcilment trobareu el capítol per resoldre aquesta segona part de la pregunta.

100 històries de l’aventura espacial

Escull un parell de capítols que t’hagin sorprès o hagis trobat interessants dels que encara no se t’hagi demanat res en aquestes activitats i explica’ls.

100 preguntes de física

Ets capaç d’explicar quina similitud hi ha entre el ràdar per mesurar la velocitat dels vehicles i el big bang ? és iteressant. El següent video (junt amb el capítol corresponent del llibre) et pot ajudar a entendre-ho.

100 qüestions sobre l’Univers

Escull un parell de capítols que t’hagin sorprès o hagis trobat interessants dels que encara no se t’hagi demanat res en aquestes activitats i explica’ls.

Publicat a

Copèrnic (1473-1543)

Nikolaus_Kopernikus

Nicolau Copèrnic és considerat el pare de l’astronomia moderna. Trencarà amb la Teoria de Ptolomeu proposant el model Heliocèntric ja defensat a la Grècia clàssica per Aristarc de Samos i en el mateix renaixement per Giordano Bruno.

Ell proposa que la Terra gira al voltant del Sol (recordeu a quina velocitat ?)cosa que explicava perquè al llarg de l’any variava la posició en la que vèiem les constel·lacions i a més gira sobre si mateixa (cosa que explicava l’alternança nit/dia).

No obstant alguns dels seus contemporanis li retreien que si fos així:

-Faria molt vent.

-Els mars haurien d’estar permanentment agitats.

-I hauríem de veure com les estrelles fixes es mouen.

Proposa també que la lluna gira entorn de la Terra explicant-se així les fases (que ja hem comentat anteriorment). I explicant de retruc perquè sempre en veiem la mateixa cara (recordeu per què ?).

Proposa que els planetes giren tots entorn el Sol i elimina els epicicles perquè deixen de ser necessaris (tal i com hem vist en el video anterior).

El seu llibre ‘De revolutionibus orbium coelestium’ (Sobre les revolucions de les esferes celestes) sol ser considerat el punt inicial o fundador de l’astronomia moderna, a més de ser una peça clau en el que es va anomenar la revolució científica en l’època del Renaixement.

Copèrnic va passar prop de 25 anys treballant en el desenvolupament del seu model heliocèntric de l’univers. En aquella època va resultar difícil que els científics l’acceptessin, ja que suposava una autèntica revolució.

1-1
Reconstrucció del rostre de Copèrnic a partir de les seves restes identificades gràcies a que se’n va poder extreure una mostra de DNA de la medul·la òssea.

Frangment del documental que explica com es va fer aquesta identificació.

Publicat a

Activitat 10 – Per lliurar divendres 25 de novembre

Aquesta setmana, excepcionalment, no farem servir el llibre.

En el següent enllaç trobaràs un resum fantàstic de la teoria del big-bang. Independentment del que et demano, val la pena que el llegeixis amb calma (s’entén molt bé) perquè et servirà d’estudi per la prova. Un cop llegit et demano que escriguis:

  1. Per què l’efecte Doppler justifica l’expansió de l’univers.
  2. Com s’explica la radiació de fons de microones.
  3. Que se suggeria en l’article de premsa a què l’article fa referència.
  4. Quina credibilitat cientifica es dóna a la hipòtesi del “gran rebot” o de “l’univers acordió” tal i com vam anomenar a classe.
Publicat a

Les aportacions de Kepler (1571-1630)

Gràcies a les precises observacions de Ticho Brahe va poder veure que les òrbites dels planetes no eren circulars sinó elíptiques i que el Sol no estava al centre sinó a un focus (1a llei).

També es va adonar que la velocitat dels planetes era major en acostar-se al sol que en allunyar-se. O dit d’una altra manera els planetes tarden el mateix a recórer els arcs corresponents a la mateixa àrea (2a llei).

Aquests dos fets van permetre encaixar perfectament la teoria heliocèntrica amb les observacions astronòmiques descartant així les idees de Ptolomeu.

 

 

Finalment Kepler s’adonà (3a llei) que existia una proporcionalitat entre el temps que el planeta tardava a fer una volta completa al Sol (període) i la distància del planeta al sol. Era la següent:

i la conseqüència que té és que obliga a que els plantes més propers al Sol es moguin a més velocitat que els més llunyants.

Publicat a

Galileo Galilei (1564-1642)

La seva principal contribució a l’astronomia va ser l‘ús del telescopi per a l’observació i descobriment de les taques solars, valls i muntanyes lunars, els quatre satèl·lits majors de Júpiter (Ganímedes, Europa, Calixt i Ió) i les fases de Venus. En el camp de la física va descobrir les lleis que regeixen la caiguda dels cossos i el moviment dels projectils.

En la història de la cultura, Galileu s’ha convertit en el símbol de la lluita contra l’autoritat i de la llibertat en la investigació.

Al 1589 va treballar com a professor de matemàtiques a Pisa, on es diu que va demostrar davant els seus alumnes l’error d’Aristòtil, que afirmava que la velocitat de caiguda dels cossos era proporcional al seu pes, deixant caure des de la torre inclinada d’aquesta ciutat dos objectes de pesos diferents.

Altres importants descobriments de Galileu en aquells anys són les lleis del pèndol (sobre el qual hauria començat a pensar, segons la coneguda anècdota, observant un llum que oscil·lava a la catedral de Pisa) i les lleis del moviment accelerat.

La seva darrera obra publicada va posar els fonaments perquè poc més tard Newton  formulés la llei de la gravitació universal, que va harmonitzar les lleis de Kepler sobre els planetes amb les matemàtiques i la física de Galileu.

Fragment de 10 minuts de la pel·lícula que es va rodar el 1974 inspirada en l’obra teatral titulada “La vida de Galileo” que el 1943, va escriure el gran dramaturg alemany Bertolt Brecht. Només aquests deu minuts són força significatius de l’esperit d’aquest gran científic i de l’època de canvis que s’acostava.

0-10min – Galileo explica al seu aprenent les seves idees.

19:40 – 21:40 – Muntanyes a la Lluna.

24 – 28:08 – Satèlits de Júpiter.

32 – 35 – No deixen observar al príncep Medici.

39:36 – 41:40 – El papa antic es desmaia.

45 – 47 – Els cardenals Bellarmino i Barberini.

Clica aquest article periodístic per conèixer els detalls sobre el judici a Galileo.