Els estels i la seva evolució – LLEGEIX

Aquest apartat del temari el farem a partir de la lectura i treball de cinc articles del llibre “100 qüestions d’astronomia” de Jordi Aloy. Caldria que cadascú en fes lectura i omplís la taula que trobareu en aquest document:

Taula. Versió docx

Taula. Versió pdf

Cal lliurar l’activitat al classroom de la matèria

Article 1: Què són les estrelles ?
En aquest article hauries de descobrir el concepte de plasma, què significa que una estrella és estable i si el nostre Sol ho és.

Article 2: Les estrelles neixen, viuen i moren ?
En aquest hauries de trobar quins factors desencadenen la formació d’una estrella, de què depèn la longevitat d’una estrella, quan mor, si totes moren de la mateixa manera, i finalment per què és tant important que les més massives morin de la manera que ho fan.

Article 3: De què estan fetes les estrelles ?
En aquest cas, el que es tracta que trobis és com ho han fet els científics per conèixer quins són els elements majoritaris de cada estrella. Si llegeixes amb atenció s’entén molt bé.

Article 4: Com podem determinar la distància a les estrelles ?
Cal que entenguis bé el concepte de paral·laxi. Fes la prova de tancar i obrir els ulls que se’t proposa a l’article i ho entendràs perfectament.

Planetes i estrelles a escala – OBSERVA

A continuació adjuntem un parell d’ imatges ben simples però ben didàctiques per fer-se una idea de les dimensions relatives entre els planetes.

Dimensions relatives dels planetes

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El video comença amb una imatge de Mercuri i van apareixent els altres planetes del sistema solar i algunes estrelles. Us adonareu que el Sol, no deixa de ser una etrelleta del més vulgar.


Forats negres

Què és un forat negre?

Un lloc de l’espai d’on res no pot escapar, ni tan sols la llum.

Per què no totes les estrelles es converteixen en forats negres?

Només formen forats negres les estrelles molt massives. Quan esgoten el seu combustible al final de la seva vida, col·lapsen sobre si mateixes de forma catastròfica i imparable i en la seva caiguda formen un pou a l’espai: un forat negre.

Si no són tan massives, la matèria de la qual estan fetes pot detenir el col·lapse i formar una estrella moribunda que amb prou feines brilla: una nana blanca o una estrella de neutrons.

Quants tipus hi ha?

Els forats negres es distingeixen per la seva mida. Els estel·lars són els que tenen masses comparables a la del Sol i radis de desenes o centenars de quilòmetres.

Aquells les masses dels quals són milions o fins a milers de milions de vegades la massa del Sol, són els forats negres supermassius dels nuclis de les galàxies.

També és possible que existeixin – però encara no els hem detectat – forats negres intermedis, de centenars de milers de masses solars, i forats negres primordials, formats al començament de l’Univers, amb masses que podrien ser molt petites.

Per què res no pot escapar-se d’un forat negre?

La força de la seva gravetat és tan forta que ni tan sols la llum pot escapar-se de la seva atracció. I si la llum, que és allò que més ràpid viatja en el nostre Univers no pot sortir-ne, llavors res no podrà fer-ho.

Poden estar ubicats a qualsevol lloc de l’Univers?

Sí. Creiem que a la majoria de les galàxies hi ha un forat negre supermassiu al seu centre i centenars de milers de forats negres estel·lars.

El forat negre conegut més pròxim a la Terra es troba a uns 3.000 anys-llum de nosaltres.

Què és l’horitzó de successos?

La vora del forat negre, el límit més enllà del qual és impossible veure res, ni escapar-se d’ell si un el travessa.

Qui són els científics que més han contribuït a saber sobre els forats negres?

Albert Einstein va formular la teoria que els prediu, encara que ell mai no va arribar a entendre’ls ni acceptar-los. Karl Schwarzschild va ser el primer a trobar una solució de les equacions d’Einstein que descriu un forat negre (si bé ell va morir abans que això s’entengués).

John Wheeler els va popularitzar i els va donar el nom més encertat de la història de la física. Stephen Hawking va descriure les seves propietats i ens va deixar una paradoxa en intentar conjugar els forats negres amb la física quàntica.

La primera fotografia d’un forat negre