Recursos didàctics
Com sempre el gran divulgador de la ciència Carl Sagan posa les coses al seu lloc. Un bon video per aquells que tenen un ego massa pujat. També existeix en versió il·lustrada (val la pena!).
Penso que é suna bona entrada per fer alguna piulada a @cmcescorialvic
SETI són les sigles de Search extraterrestrial intelligence i en aquesta conferència ens expliquen la importància d’aquest projecte. No cal que lliureu res però us aconsello que us el mireu, és interesant tot el que es diu i la conferenciant s’explica molt clarament. Podeu deixar algun comentari o fer algun tweet a @cmcescorialvic
En les tres properes sessions de classe parlarem de geologia. Ho farem de la següent manera:
Primers 30 minuts de la classe visualitzarem un fragment de 30 minuts d’un documental sobre la Terra.
Següents 30 minuts podeu respondre les preguntes que trobareu aquí sobre el documental i que haureu de lliurar en un pou.
Per altra banda, i a part del documental, també podeu dedicar a fer una cerca per internet sobre aquells aspectes bàsics d’obligat coneixement, que trobareu aquí, i que de ben segur heu vist en cursos anteriors.
LES DUES TASQUES CAL LLIURAR-LES EN ELS POUS CORRESPONENTS !
Cal que pels teus propis mitjans facis una petita recerca amb l’objectiu de comprendre els principals fenòmens geològics. Com a resultat de la tasca investigadora has de presentar un informe amb la resposta a les preguntes que se’t formulen en aquest document.
Caldrà lliurar-ho al pou corresponent.
Existeixen diferents tècniques:
És la introducció mitjançant tècniques mèdiques del semen o esperma a la vagina de la dona amb la finalitat d’aconseguir una gestació. Normalment, amb aquesta tècnica, de cada 100 cicles d’inseminació 13 resulten en gestació, i de cada 100 parelles que completen 4 cicles, 60 aconsegueixen gestació. De tots els embarassos aconseguits, un 15-20% són bessons i un altre 15% es malmeten. Es distingeixen dues situacions segons l’origen del semen:
Inseminació artificial homòloga o conjugal (IAH): el semen procedeix de la parella. Es porta a terme la inseminació de manera artificial quan hi ha alguna dificultat perquè es dipositi l’esperma a la vagina de la dona de manera natural (el coit), per exemple a causa de problemes d’ejaculació precoç, vaginisme, impotència o ejaculació retrògrada. També es pot recórrer a l’IAH quan la dona presenta malformacions uterines, un moc cervical massa espès, disfuncions ovulatòries, etc … o simplement quan la causa d’esterilitat en la parella sigui desconeguda (15% dels casos).
Inseminació artificial amb donant (IAD): el semen prové d’un donant anònim. Es recorre a un banc de semen quan l’integrant masculí de la parella presenta azoospèrmia, una malaltia genètica hereditària o una malaltia de transmissió sexual, quan la pacient és una dona sense parella, etc …
La inseminació artificial consta de tres fases:
Extracció de l’oòcit femení per fecundar-lo fora de l’organisme de la dona amb espermatozoides obtinguts prèviament de l’home. Després de la fecundació, l’embrió és implantat en el cos de la dona. Aquesta via rep el nom de fecundació in vitro (FIV, o IVF per les sigles en anglès). La FIV consta de sis fases:
Mitjançant la microinjecció espermàtica d’espermatozoides (ICSI) en el cas que els gàmetes masculins presentin problemes de mobilitat.
En l’actualitat la reproducció assistida (in úter o in vitro) és una pràctica molt comú, encara que depenent dels centres, els resultats poden canviar.
En alguns països es porten a terme tècniques diferents, com les anomenades mares de lloguer: en aquest cas, una dona alberga a l’úter un embrió obtingut fecundant in vitro un òvul amb un espermatozoide d’altres persones.
Visualitza aquest video de 23 minuts per fer-te una idea general sobre els organismes modificats genèticament (OGM):
Prem aquí per descarregar l’article.
Estudiarem la clonació a partir de la següent imatge:
Estudiarem la importància de les cèl·lules mare a partir de la següent galeria d’imatges:
Un estudi d’un grup d’investigadors de l’hospital Germans Trias i Pujol de Badalona (Can Ruti) posa de manifest la capacitat regenerativa d’un tipus de cèl·lules mare derivades de la sang del cordó umbilical. Segons experiments realitzats amb ratolins, aquestes cèl·lules son capaces de formar petits vasos sanguinis humans dins d’un ratolí. La troballa obre la porta a l’ús d’aquest tipus de cèl·lules en el tractament de malalties humanes on existeix un dèficit vascular a recuperar, com l’infart o l’ictus, ja que s’evidencia que aquestes cèl·lules del cordó umbilical generen vasos sanguinis que són claus per recuperar, per exemple, el teixit muscular cardíac malmès després d’un infart agut de miocardi.
Després d’un infart, la sang deixa de nodrir correctament les cèl·lules del múscul cardíac, acaben morint i generen una cicatriu que afecta la capacitat de bategar del cor. Cal, doncs, recuperar els vasos sanguinis de la zona afectada. Actualment això només es possible amb tractaments farmacològics o bé amb un transplantament de cor.
Ara, amb la nova troballa dels investigadors de l’hospital Germans Trias i Pujol s’obre la porta a que es puguin utilitzar cèl·lules mare del cordó umbilical per poder regenerar el teixit malmès. Des del centre hospitalari recorden que la sang del cordó umbilical es pot extreure fàcilment i sense risc per la donant després del part.
Aquestes cèl·lules mare del cordó umbilical són mesenquimals, és a dir, multipotencials. Això significa que tenen capacitat per convertir-se en diversos tipus de cèl·lules: òssies, de cartílag, de greix, musculars o neuronals. Arrel d’aquesta investigació, s’evidencia la seva capacitat per a generar vasos sanguinis claus per recuperar el teixit muscular cardíac malmès després d’un infart.
La investigació s’ha basat en l’adhesió d’una matriu biològica de cèl·lules mare mesenquimals de sang de cordó sobre la zona infartada del cor de ratolins. El resultat, un augment de la revascularització del teixit cardíac i una disminució significativa de l’àrea de l’infart. Ara, els experiments continuen amb l’objectiu d’estudiar si l’efecte regenerador de les cèl·lules es tradueix en una millora de la funció cardíaca.
L’estudi l’han dut a terme investigadors del grup de recerca en Insuficiència Cardíaca i Regeneració Cardíaca (ICREC) de l’Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol, en col·laboració amb el grup de Bioluminescència de l’Institut Català de Ciències Cardiovasculars i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC).
Els resultats s’han publicat recentment a la revista científica Plos-One, sota el títol “Human umbilical cord blood-derived mesenchymal stem cells promote vascular growth in vivo”.
